Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Banc d’Alacant
Economia
Entitat bancària domiciliada a Alacant i constituïda el 1965 amb un capital social de 100 milions de pessetes.
El 1971 passà al grup Banca Catalana, el qual arribà a controlar-ne el 67,7% del capital el 1982 En produir-se la crisi del grup, al final d’aquest any, les accions del Banc d’Alacant passaren al Fons de Garantia de Dipòsits, i el seu capital es reduí a una pesseta per acció La posterior subhasta de les accions fou adjudicada al Banco Exterior, amb una participació del 96,3% el 1997, any en què tenia uns recursos propis de 8 700 milions de pessetes i 120 000 milions d’aliens La seva xarxa supera el centenar d’oficines, concentrades al País Valencià i Múrcia
Consell Islàmic de Catalunya
Organisme de la comunitat islàmica de Catalunya.
Es constituí l’any 2000 i incorpora una trentena de mesquites Pretén fomentar la convivència entre la comunitat musulmana i la catalana, promoure el respecte mutu i conscienciar l’opinió pública Treballa per esborrar la confusió i els prejudicis que la població catalana pugui sentir envers la població musulmana, especialment arran dels atemptats de l’11 de setembre a les Torres Bessones EUA Aquest organisme s’ha compromès a ensenyar el català a tots els imams que hi pertanyen per afavorir l’obertura i la inculturació en el país a partir d’un conveni signat amb el Govern de la…
La Razón
Periodisme
Diari madrileny fundat el 1998.
Fou creat pel periodista Luis Maria Ansón quan abandonà el diari ABC D’ideologia conservadora i accentuadament espanyolista, és editat per Audiovisual Española, i l'any 2000 passà a ser controlat majoritàriament pel grup Planeta És un dels diaris de més difusió de l’Estat espanyol El 2007 renovà el disseny de la publicació en paper i, en especial, el lloc web Després de la dimissió d'Ansón l'any 2006 de tots els càrrecs al diari, el succeí a la direcció José Alejandro Vara, el qual al febrer del 2008 fou rellevat per Francisco Marhuenda, fins aleshores responsable del diari a…
Sarah Bernhardt

Sarah Bernhardt
© Fototeca.cat
Teatre
Pseudònim de l’actriu francesa Henriette Rosine Bernard.
Del 1872 al 1880 actuà a la Comédie Française i alternà a partir d’aquell any, les sortides a l’estranger amb actuacions a París El 1899 llogà el Théâtre des Nations i li donà el seu nom El 1914 li fou amputada una cama, però continuà actuant fins l’any de la seva mort El seu repertori comprenia els clàssics francesos, Shakespeare, romàntics com Victor Hugo i Alfred de Musset, Alexandre Dumas fill, Gabriele d’Annunzio, etc Foren molt famoses les seves actuacions a Barcelona 1883 i 1895 Tingué velleïtats de pintora, escultora i escriptora —tenen interès les memòries…
Santa Maria de Pols (Ordis)
Art romànic
Aquesta ermita era, al principi, una església amb comunitat de monges serventes o donades, que més tard passà a dependre del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins Aquest convent ja existia al segle XIII L’any 1421, en una visita pastoral, el comissari del bisbe Andreu Bertran feia consignar que l’església es trobava en estat de completa ruïna i que necessitava una reparació L’any 1529, en una nova visita, hom féu consignar que l’edifici havia estat construït de nou i que el seu altar era consagrat Aquest edifici construït al segle XVI és el que ha…
Santa Magdalena (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració d’aquest, quedà dins el de Rupit Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues i, a partir de l’any 1878, de la de Sant Miquel de Rupit De la història d’aquesta església no se’n té notícies anteriors a l’any 1660, i l’edifici concorda amb aquesta data, però l’existència de dues imatges de marbre del segle XV de santa Magdalena i de la Mare de Déu de la Gràcia fan pensar en una antiga construcció anterior a la documentada el segle XVII
Sant Hipòlit de Voltregà
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Voltregà, assumí molt aviat funcions parroquials que conserva encara Les primeres notícies es troben a partir de l’any 966 quan una casa i un hort estaven situats al terme del castell de Voltregà, a la vila de Sant Hipòlit Les funcions parroquials es documenten a partir de l’any 1064 El creixement de la població el segle XVIII motivà l’erecció d’un temple nou i més espaiós que fou consagrat el 12 d’agost del 1780 Així desaparegué qualsevol vestigi del temple antic, que es trobava emplaçat al mateix indret on avui hi ha l’…
Santa Olarieta (Oristà)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Sempre fou una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, la qual deixà dos sous a Santa Eulàlia de l’Erm L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, ja es trobava en ruïnes i es coneixia com a Santa Eulàlia de Santa Eulàlia, nom que tenia el mas proper a la capella que ara s’anomena Santa Olarieta El seu estat de conservació no millorà i actualment ja no podem veure les seves restes
Sant Simeó de Castellnou de Bassella
Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’…
Sant Feliu de Llagostera
Art romànic
L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una…