Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
flagel·lant
Cristianisme
Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagel·lació com a mitjà de mortificació o de penitència; deixuplinant.
Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmanasanta fins a èpoques modernes
saeta
Folklore
Composició breu i amb text espontani que individus del poble andalús adrecen a alguna imatge religiosa, durant les processons de Setmana Santa.
La música sol seguir un esquema clàssic, però pot presentar variants
calvari
Art
Cristianisme
Representació de la Crucifixió feta durant la setmana santa, amb tècnica pessebrista, introduïda als Països Catalans, especialment a Barcelona, al s XVIII.
Els calvaris eren installats en esglésies o cases particulars, i eren visitats pel públic Sobresortiren a Barcelona els construïts per Ramon Amadeu s XVIII, Domènec Talarn s XIX i Miquel Tusquelles començament del s XX, i a Mallorca, els de Pere Joan Riera s XIX
responsori
Música
Cristianisme
Peça litúrgica que consisteix en el cant d’uns versets, normalment de salm, per part del solista, al qual respon l’assemblea o el cor amb una tornada.
Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i SetmanaSanta, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al…
Cerveto
Família d’artistes tortosins.
Ramon Cerveto i Vestraten Tortosa 1828 — 1906, escultor, fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar, i conreà el gènere religiós passos com el Davallament de la setmanasanta tortosina destruïts el 1936 Els seus fills foren Víctor Cerveto i Riba Tortosa 1861 — Barcelona 1936, que continuà el taller d’Agustí Querol i conreà l’escultura religiosa i monumental monument a Ros de Medrano , a Tortosa, Antoni Cerveto i Riba Tortosa 1876 — 1938, pintor de temàtica religiosa i illustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre Peterburg i un altre…
Juan Escribano
Música
Compositor i cantor castellà.
La seva activitat musical s’inicià com a cantor a la catedral de Salamanca el 1498 El 1502 marxà a Roma i ingressà a la capella papal d’Alexandre VI com a soprano Allí obtingué diversos càrrecs i títols com el de notari apostòlic i el de degà del collegi de xantres pontificals que li concediren els papes Lleó X i Climent VII, respectivament Gaudí de diversos beneficis a moltes catedrals castellanes Restà a Roma fins l’any 1539 i retornà a Salamanca La seva obra conservada és bàsicament religiosa i inclou un magníficat, unes lamentacions de SetmanaSanta, un motet i…
Josep Antoni Martí
Música
Compositor.
Fou organista de la Soledad Real de Madrid El 1749 ingressà al monestir de Montserrat, on fou mestre de capella i de l’escolania a partir del 1753 Escriví obres religioses, totes d’una gran qualitat, entre les quals destaquen les obres per a veus i orquestra, en estil concertant, com dos Magnificat , un Stabat Mater , cinc responsoris de Nadal, quatre de la Nativitat de la Mare de Déu, dues cantates de Nadal una de les quals, Silencio , fou molt influïda per l’òpera italiana del seu temps, sis lamentacions de SetmanaSanta i el salm Confitebor També deixà una missa…
Canut Sàbat i Guitart
Música
Baix català.
Estudià cant a Barcelona amb el mestre Blanch i posteriorment viatjà a Itàlia, on actuà ben aviat Especialitzat en un primer moment en papers còmics, poc després interpretà personatges dramàtics com el de Hunding La valquíria , que representà a Nàpols el 1926 Entre el 1930 i el 1932 actuà a la Scala de Milà i al principi dels anys trenta també freqüentà els teatres americans, especialment el Teatro Colón de Buenos Aires Amic de J Palet i d’A Pertile, sovint cantà al seu costat Durant el seu declivi actuà amb èxit en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, i el 1957 participà en un…
Gregorio Allegri
Música
Compositor i cantor italià.
Es formà com a escolà de cant a Roma entre el 1591 i el 1596 i estudià contrapunt amb GM Nanino Des del 1604 fou tenor solista a Sant Lluís dels Francesos Després de passar per diverses catedrals italianes, el papa Urbà VIII el feu ingressar a la capella pontifícia l’any 1630 La major part de les seves obres foren escrites per a aquest cor i per al de Santa Maria Vallicella Es conserven cinc misses, motets, lamentacions, magníficats i dos llibres de concertini per a veus solistes i baix continu El seu Miserere , un arranjament polifònic a nou veus del salm que escriví per a la…
matraca

Matraca del segle XX amb cinc làmines flexibles de fusta, pinyó i manovella.
Música
Instrument de percussió
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon colpejat indirectament, per sacseig Consta d’una taula de fusta, o bé una caixa de fusta, amb diversos martellets mòbils que se subjecten sobre un pont central En sacsejar l’instrument, els petits martells o maces colpegen una banda i l’altra de la taula de ressonància Juntament amb el carrau i la maça, forma part del ritual dels oficis de SetmanaSanta, en substitució de les campanes Algunes matraques, en lloc de martells, tenen dues plaques que colpegen una placa central amb mànec, a la qual estan folgadament lligades…
,