Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
Gaston Paris
Literatura catalana
Filòleg francès.
Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuía consolidar un ensenyament científic de la filologia Fundador de les exigents “Revue Critique” 1866 i “Romania” 1872, es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals Histoire poétique de Charlemagne , 1865 La vie de Saint Alexis , 1872 La Poésie du Moyen-Âge , 1885 François Villon , 1901 Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al “Journal des Debats” Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com la dels…
cantilena
Música
Mot emprat com a sinònim de melodia lírica i expressiva, tant vocal com instrumental.
Antigament, però, fou emprat sovint com a sinònim de càntic o carmen , en el sentit de peça cantada En el terreny profà s’aplicà a la cançó èpica, a la d’amor, als laments, etc També s’usà en el domini sacre en substitució de mots com himne, antífona o seqüència, així com per a anomenar un cant religiós en llengua profana Del segle XIII al XV indicà una cançó polifònica, sovint a tres veus, en l’estil de la chanson francesa Zarlino 1558 l’usà, més en general, com a sinònim de peça polifònica i Dante el definí com "una petita cantio "
Joan Guiu i Miralpeix
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Sacerdot, exercí de vicari a Sant Martí Sarroca, a Gràcia i a Cornellà La seva producció, gairebé tota inèdita, es conserva a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic Escriví composicions poètiques de caràcter religiós i de circumstàncies, en català i en castellà unes cartes amoroses en castellà i una narració epistolar, també en prosa i de caràcter amorós, en català La seva obra més rellevant és un llarg poema d’èpica religiosa, La llegenda de la Gleva , redactat entre el 1868 i el 1872 Els seus referents poètics són de caràcter rococó i neoclàssic les obres en prosa, en canvi,…
Adolf Gustav Vigeland
Escultura
Escultor noruec.
Estudià a Copenhaguen i a París 1892, on rebé la influència del seu mestre A Rodin Tornà al seu país, on feu obres d’encàrrec, entre les quals alguns monuments a Beethoven, i començà a pensar el conjunt monumental que creà al Park Frogner d’Oslo, que provocà múltiples polèmiques 1908 Aquest conjunt consisteix en nombroses escultures, en grups o individuals, que tenen com a monument central un monòlit, a base de figures d’homes i dones nus enllaçats d’una manera que recorda l’escultura dels temples hindús, la dels vikings i dels romans, fets a la manera acadèmica i que revelen una gran…
Notker Bàlbul
Música
Monjo suís del monestir benedictí de Sankt Gallen.
Ocupà diversos càrrecs d’importància al monestir, com ara el de director de l’escola i el de bibliotecari Actiu durant una de les èpoques més esplendoroses de Sankt Gallen, és important la seva tasca historiogràfica i de recull de materials Cal destacar-ne especialment l’obra Gesta Caroli , en la qual dona una dimensió èpica a la figura de Carlemany També és autor d’un Liber hymnorum 884, conjunt de textos que corresponen a moments litúrgics, per a molts dels quals compongué també la melodia Aquestes peces obtingueren una posició preeminent en el repertori litúrgic i contribuïren…
Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, germà de l’escultor Marià i del pintor Joan-Antoni Benlliure, i deixeble de Francesc Domingo.
Es traslladà a Madrid el 1869, i viatjà a Roma el 1879 Rebé la influència del pintor napolità Domenico Morelli temàtica d’Assís Sant Francesc, Santa ClaraValència , especialment fins el 1895 El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d’influx impressionista Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars La part més important de la seva producció és conservada a València al Museu Provincial i a la Casa Museu, del carrer de Blanqueries, on havia tingut l’habitatge i l’estudi Fou un pintor honest i sensible Tot i que les pintures escenogràfiques d’intenció monumental i…
Friedrich Gottlieb Klopstock
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Poeta alemany.
El 1750 fou cridat a Zuric per JBodmer, i el 1751 passà a Dinamarca, on Frederic V li oferí una paga fixa Hi publicà el primer volum de Der Messias 1751 versió completa, 1773, poema en 20 000 versos, on, damunt l’acció èpica i la descripció de les figures, domina un lirisme optimista i exultant, que influí Goethe, Schiller i Hölderlin Contribuí a la introducció de l’hexàmetre en la poesia alemanya Els versos lliures de les Oden ‘Odes’, 1771, d’influència pindàrica, enclouen temes clàssics tractats amb una òptica que anuncia el Romanticisme Die Frühlingsfeier ‘La festa primaveral…
Semònides
Literatura
Poeta iambògraf grec.
Hom sap que dirigí una expedició colonitzadora fins a l’illa d’Amorgós, motiu pel qual aquest nom sol ésser relacionat amb la seva figura Representa un moment de transició, quan la poesia grega, deixada ja enrere la solemnitat de l’èpica, s’atansa a la vida quotidiana amb un sentit nou del realisme i una certa sentenciositat moral d’arrel pessimista El fragment més extens que n'ha pervingut —gràcies a diverses citacions, particularment d’Estobeu— elabora la temàtica misògina d’Hesíode amb un llenguatge maliciós i popular i un sentit exacte del tret ridícul altres fragments entre…
El paradís perdut
Literatura
Poema èpic, de John Milton, publicat en deu cants el 1667 i en dotze el 1674.
El tema central de l’obra és la caiguda dels àngels rebels i el foragitament d’Adam i Eva del paradís Segueix gairebé al peu de la lletra les formes de l’èpica clàssica Com a nota essencial cal destacar la presència d' Ariel , o Llucifer, personatge literari molt característic de la rebellió romàntica posterior, que domina tota l’obra i pel qual l’autor no pot dissimular la seva simpatia Model de poesia cristiana heroica, aquest poema ha inspirat moltes composicions musicals, entre les quals es destaca l’oratori homònim d’A Rubinstein 1858 Traduït a diverses llengües, Josep Maria…
Paul Aebischer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg suís.
La seva contribució se centra en la lexicologia del llatí medieval i de les llengües romàniques, i, en bona part, del català Desenvolupà un mètode conegut amb el nom d' estratigrafia lingüística Es dedicà també a la literatura medieval francesa, especialment l’èpica, i féu estudis de texts medievals escandinaus Fou professor de filologia romànica a les universitats de Friburg 1924 i de Lausana 1929 i féu estudis de toponímia, antroponímia i onomàstica en aquest sentit investigà sobre l’origen dels noms català i Catalunya , que fa venir de catananus de Mons Catanus , nom del qual…