Resultats de la cerca

Els retrotransposons contenen els gens que codifiquen les proteïnes implicades en el pas ARN-ADN anomenat retrotranscripció i catalitzat per un enzim anomenat retrotranscriptasa , en la seva pròpia inserció També contenen altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula Hom considera que alguns retrotransposons poden estar emparentats amb els retrovirus, i que algunes seqüències moderadament repetides del genoma dels organismes podrien ésser retrotransposons o tenir-hi el seu origen, com per exemple la família alu present al genoma humà

Així, p ex, l’endonucleasa de restricció BamHl reconeix la seqüència de les sis parelles de bases GGATCC i talla la cadena d’ADN entre les dues guanines Hom disposa d’un centenar llarg d’endonucleases de restricció específiques, la funció i l’actuació de les quals hom coneix detalladament Tenen un gran camp d’aplicació en enginyeria genètica i en biotecnologia

Fou sintetitzat per primer cop el 1991 per Peter E Nielsen, Michael Egholm, Rolf H Berg i Ole Buchardt S’empra en diversos processos de biologia molecular, en tècniques diagnòstiques i en teràpies antisentit, per bloquejar l’acció de molècules específiques d’ARN També s’ha proposat que a l’origen de la vida el primer material genètic potser fou el APN, el qual fou substituït posteriorment per l’ARN i, finalment, per l’ADN

Bé que en ésser descoberta feu pensar en la hipòtesi segons la qual l’ADN procedent d’un bacteri mort podria incorporar-se a l’ADN d’un bacteri viu de la mateixa soca o d’una altra de diferent, hom topà amb la dificultat de comprendre com una macromolècula de la grandària de l’ADN podia travessar la membrana bacteriana i el citoplasma fins a arribar a l’ADN del bacteri hoste Les dades que ofereix la microbiologia contemporània han fet evolucionar la manera de comprendre la transformació

Els àcids nucleics són unes substàncies de diversos tipus encarregades d’emmagatzemar la informació genètica, i de desxifrar-la, segons correspongui a cada cas, per tal de dirigir el funcionament cellular i el de l’organisme en conjunt Aquestes substàncies, la composició química de les quals correspon als àcids, es qualifiquen d’àcids nucleics perquè és al nucli de la cèllula on se centra l’activitat que desenvolupen hi ha un tipus d’àcid nucleic que emmagatzema la informació genètica al nucli cellular, i d’altres que s’encarreguen de recollir aquesta informació al mateix nucli,…

Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’…

Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment obtingué la…

Professor a la Universitat de Nagoya, descobrí els anomenats segments d’Okazaki , cadenes curtes d’ADN que, en la duplicació de l’ADN, se sintetitzen separadament i s’uneixen després per formar la cadena seguida

Hom les troba associades a l’ADN nucleohistones en els cromosomes dels eucariotes excepció feta de les dinoflagellades Hom creu que la funció de les histones és relacionada amb el control de la transcripció de l’ADN

Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 257-258°C Actua inhibint l’enzim adenosinfosforilasa i l’ADN-polimerasa, i evita així la síntesi de l’ADN víric En medicina és emprada com a antivíric sobretot en el tractament de l’encefalitis per herpes simple