Resultats de la cerca

Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1932 Com a professional, fou campió de Catalunya i finalista en el Torneig Cinturó de Barcelona Durant més de deu anys feu de secretari personal del futbolista Josep Samitier Presidí l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors i també l’espanyola, que ell mateix fundà a Barcelona També fundà i presidí l’Agrupació Mundial d’Exboxejadors Fou el màxim dirigent del comitè d’exboxejadors del Consell Mundial de Boxa Rebé la medalla d’or de la federació espanyola i la de la federació peruana

Membre del Club Natació Barcelona, el 1925 fou campió de Catalunya de 200 m braça i de relleus 4 × 50 m estils Es proclamà campió d’Espanya de 100 m braça 1918 i 200 m braça 1919 En waterpolo fou cinc vegades campió de Catalunya de primera categoria 1921-25 i dues vegades d’Espanya 1920, 1921 El 1920, participà en els Jocs Olímpics d’Anvers i jugà els tres primers partits internacionals de la història del waterpolo espanyol

Fou cofundador, juntament amb el seu germà Vicenç, del club de futbol sala Industrias García l’any 1975 Fou entrenador del primer equip durant diversos períodes de la dècada de 1990 També ocupà el càrrec de vicepresident Fitxà els primers jugadors brasilers del club, entre els quals destacà João Belfort També se centrà en la formació de base Propietari de l’empresa de vins Marfil Alella, el 2001 es convertí en el principal patrocinador del club, que l’any seguent passà a denominar-se Marfil Santa Coloma D’altra banda, durant la dècada de 1990 i principi del 2000 també patrocinà el Club de…

Fou un dels collegiats catalans amb més temporades a primera divisió Hi arbitrà des de la temporada 1950-51 fins a la 1962-63 El seu darrer partit tingué un gran ressò mediàtic perquè expulsà Di Stefano al Santiago Bernabéu en la semifinal de Copa del 1963

Llicenciat en ciències de la informació, dirigí i presentà diversos programes de ràdio i televisió combinant habitualment el periodisme esportiu i l’humor en clau de paròdia Entre els programes radiofònics destacà Força Barça , emès per la Cadena Rato durant els anys vuitanta i on es retransmetien partits del Futbol Club Barcelona Parallelament presentà, a Televisió Espanyola de Catalunya, Força Barça , programa en to humorístic on es parodiaven esportistes i dirigents del món de l’esport Presentà també el programa Al Ataque a Antena 3 1992 i Força Barça i Ja hi som 1994-98 a…

Campió d’Espanya en la categoria de pes mosca, durant anys exercí com a preparador de boxejadors Entrenà el jove Luis Romero, futur campió d’Europa També fou l’impulsor de l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors, que presidí en un primer moment

Destacà en sabre i espasa durant la seva joventut Advocat i jutge de professió, fou president de la Societat Foment de l’Esgrima de Barcelona, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i durant cinc mesos president del RCD Espanyol juliol-desembre del 1913 Entre el 1929 i el 1931 fou president de la Federació Catalana d’Esgrima

Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta tornà a escriure…

Especialista en la prova dels 400 m, aconseguí la victòria en aquesta distància en el Campionat de Catalunya de la temporada 1959-60, i fou tercer en la prova dels 200 m L’any 1959 baté el rècord deCatalunya dels 400 m amb una marcade 49,2 s, plusmarca que rebaixà a 48,5 s el 1962 El mateix any, també superà el rècord de Catalunya dels 200 m amb 23,0 s

Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia, la bèstia…