Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
l’Alqueria Baixa
Llogaret
Llogaret del municipi de Montanejos (Alt Millars), a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap de municipi La seva església de Santa Maria és annexa de la parròquia de Montanejos
La Artejuela
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aranyuel (Alt Millars), a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat en una zona muntanyosa, uns 4 km a l’esquerra del Millars, a l’extrem septentrional del terme municipal, prop del límit amb els de Cortes d’Arenós, Campos d’Arenós i Sucaina
governació de Morella
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern o partit , o corregiment de Morella Des del començament fou regida per governadors militars Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola En fou el primer corregidor 1712 el marquès d’Ytre Comprenia les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat excepte la Serratella, l’Alcalatén excepte l’Alcora i una part de l’AltMillars, de l’Alt Palància, del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i de la Plana Alta les coves de Vinromà Fou suprimida el 1833, amb motiu de la divisió provincial
Puertomingalvo
Municipi
Municipi i vila de la província de Terol, a Aragó.
És situat entre els rius de Vilamalefa i de Montlleó, al límit amb l’AltMillars i l’Alcalatén Havia estat comprès al s XIII dins els primers límits del Regne de València fixats per Jaume I
Ribesalbes
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, estès en bona part a l’esquerra del Millars, a l’inici del pantà del Sitjar
.
Els conreus de secà 560 ha, dedicats tradicionalment al garrofer i substituïts després pels ametllers, de poca productivitat, han estat en part abandonats resten 47 ha de regadiu Només el 15% de la població activa es dedica a l’agricultura L’abundància de la “terra de pipa”, primera matèria excellent per a la ceràmica fina, així com la proximitat dels centres ceràmics d’Onda i de l’Alcora, afavoriren el desenvolupament de petits obradors de plats i vaixella ja des del s XVIII, que han estat a la base de la forta expansió actual de la indústria de taulellets per a la construcció aquesta…
Homenatge a Guillem Agulló
Les Corts Valencianes reten homenatge a Guillem Agulló, el militant independentista de Maulets assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos AltMillars per un grup de feixistes El president de la cambra, Enric Morera, pronuncia la frase que es va fer coneguda per a denunciar l’assassinat del jove i la impunitat dels assassins "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó"
mola de Cortes
Gran plataforma estructural, de 800-900 m alt., que ocupa la meitat meridional del terme de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents).
Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament…
l’Alcúdia de Fanzara
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Fanzara (Alt Millars), a la dreta del Millars.
Era un antic lloc de moriscs el 1563 tenia 29 focs, que es despoblà després de l’expulsió del 1609 Era anomenat també l' Alcudieta
25è aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló
Es compleixen 25 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, un activista d’esquerres i valencianista de 18 anys mort a Montanejos AltMillars d’una ganivetada de Pedro Cuevas, membre d’un grup feixista i que segueix en llibertat Acció Cultural del País Valencià commemora el 21 d’abril els 25 anys dels fets en un acte on es denuncia la impunitat de què gaudeix la violència de l’extrema dreta al País Valencià
Lleuxa
Despoblat
Despoblat del municipi de Fanzara (Alt Millars).
Era un poble de moriscs 15 famílies el 1563, i es despoblà amb l’expulsió del 1609