Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
mètode de Parkes
Tecnologia
Mètode d’obtenció de l’argent a partir de plom argentífer.
Després de netejar la mescla d’impureses i de fondre-la, hom hi afegeix aproximadament un 2% de zinc, no miscible amb el plom, però sí amb l’argent, el qual és arrossegat en la seva flotació i solidificació quan el plom encara és fos Extret l’aliatge de zinc i argent, és sotmès a destillació en retortes d’argila per separar-ne el zinc, i l’argent és separat del residu de la retorta per copellació
pila

Esquemes d’una pila alcalina (a dalt) i d’una de botó d’òxid d’argent (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química ( cel·la electroquímica
), tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint.
És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…
discrasita
Mineralogia i petrografia
Antimonur d’argent, Ag3Sb.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà
bimetal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el lliure encunyament de l’or i l’argent, en l’existència d’una relació legal fixada entre els valors de l’or i de l’argent (paritat bimetàl·lica) i en el poder il·limitat liberatori (per a pagar qualsevol tipus de deute) de l’or i de l’argent.
Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de…
coronat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent creada per Ferran I de Nàpols.
El seu valor fou equiparat al del ral o carlí d’argent de Nàpols
amalgamació
Tecnologia
Procediment d’extracció de l’or i de l’argent natius i també del clorur d’argent, que consisteix en la separació del metall de la mena prèviament triturada, per dissolució en mercuri.
L’amalgama així formada és separada de la ganga i destillada per tal de recollir el residu d’or o d’argent i recuperar el mercuri destillat i emprar-lo de nou en el procés En el cas del clorur d’argent, la formació de l’amalgama requereix la reducció prèvia a argent metàllic per acció del mercuri en excés Un cop separats per destillació, els metalls beneficiats han d’ésser afinats a fi d’augmentar llur puresa El procediment d’amalgamació fou descobert per Bartolomé de Medina al s XVI i perfeccionat per Álvaro Alonso Barba ak s XVII
ral de billó
Numismàtica i sigil·lografia
Genèricament, moneda reial de lliga d’argent i coure.
Al Regne de València rebia aquest nom el ral mexicà dels reis de la casa de Borbó, i el mig duro columnari valia 10 rals de billó A Mallorca reben aquest nom els doblencs o doblers , els senars o menuts i les malles , creats el 1300, amb llei de 3 diners menys una pugesa sobre 12 parts, 2 parts i 3 quarts d’argent fi i talla pel diner menut de 264 peces per marc uns 0,95 g
llei
Arts decoratives
Numismàtica i sigil·lografia
Proporció de metall preciós, or o argent, que conté una moneda, una joia o una peça.
Actualment la llei és expressada en millèsimes Abans del sistema decimal, hom mesurava l’or en quirats or pur 24 quirats i l’argent en diners argent pur 12 diners Per a les amonedacions era fixada en l’ordenament de fabricació, bé que a la pràctica no sempre era complerta Per aquesta raó hom parlava de moneda de bona llei o de mala llei
Joan Perutxena
Santa Eulàlia , estàtua d’argent de Joan Perutxena
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mestre argenter.
Realitzà la seva passantia dins el gremi barceloní 1619, amb un aiguamans d’estil germànic El consell municipal de Barcelona li encarregà una imatge processional de Santa Eulàlia per a la seu 1644
divuitè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent l’encunyació de la qual s’estén des de la fi del s XIV fins al s XVIII.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Al s XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, al s XVII, un divisor el…