Resultats de la cerca

Llicenciada en filosofia, treballa a Barcelona com a periodista És autora de les novelles breus Deliri d’amor 2004 i L’aventura del desig 2004, premi Guillem Nicolau del Departament de Cultura de la Diputació General d’Aragó Collabora a la revista Temps de Franja  i diversos articles seus, signats o no, publicats al diari Avui , han estat recollits a Agricultura, aigua i alimentació el repte de Catalunya per al segle XXI 2006

Agricultor d’ofici i músic, és el cantautor en català més destacat de l’Aragó catalanòfon Ha enregistrat els treballs discogràfics Avui és un dia com un altre 1989, Lo ball de la polseguera 1991, Cap problema 1995, Sóc de poble 2002 i A la corda fluixa 2004 Bona part dels seus textos poètics s’han aplegat en Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997 de Màrio Sasot

Llicenciat en belles arts i antropologia social i cultural, fou professor d’història de l’art antic i medieval a la Universitat Pompeu Fabra Exerceix de professor de català, feina que compagina amb l’activitat d’escriptor, articulista i tertulià en mitjans de comunicació És impulsor i, des del 2016, director de les residències d’arts, ciències i humanitats d’Olot i Andorra, centres per a estimular els intercanvis i el treball conjunt entre creadors L’any 2018 fou nomenat director de l’àrea de Creació de l’ Institut Ramon Llull , i el juny del 2021 en fou escollit director Inicià la seva tasca…

Comprèn, doncs, una bona part de les comarques catalanes de la Llitera, el Segrià i el BaixCinca i de l’aragonesa de la Ribera de Cinca, i serveix de transició entre les comarques fisiogràfiques de la Noguera, el pla d’Urgell i les Garrigues, a llevant, i el Somontano de Barbastre i els Monegres, a ponent D’ençà de l’establiment dels regadius dominats pel canal d’Aragó i Catalunya, hom tendeix a fer coincidir els límits de la Llitera com els de l’Urgell, a l’altra banda del Segre amb els de l’àrea regada, i resten inclosos a la Ribagorça, de secà, els…

És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El sector…

Té 48 km de longitud i mor a la clamor de Saidí , dins aquest darrer terme BaixCinca, després d’haver regat els termes actualment aragonesos de Binèfar, Binacet, Esplucs, Albalat de Cinca i Bellver de Cinca, amb un total de 30 000 ha El desnivell total és de 174 m i se'n deriven un bon nombre de séquies

És situat a la dreta del Cinca, a la seva confluència amb l’Alcanadre, al límit amb la comarca catalana del BaixCinca La comanda de Vallobar , pertanyent als templers, fou atorgada el 1317 als hospitalers i agregada a la comanda de Xalamera el 1461 s’hi creà l’ abadiat de Vallobar

Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’…

És format per un nucli principal Miralsot de Baix , que concentra la major part de la població, i el petit nucli de Miralsot de Dalt

Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baixCinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla