Resultats de la cerca

Vida i obra Rector de Vilagrasseta 1697, compilà un cançoner manuscrit amb prop de cinquanta peces majoritàriament en català i, en menor mesura, en castellà i llatí, algunes de les quals consten com a seves, mentre que altres les recollí de procedències no especificades La major part són goigs, però també hi recull nadales, glosses d’oracions i altres modalitats de poesia religiosa Consta que Vaquer mateix les cantava a canvi d’almoina per a la parròquia Bibliografia Llobet Portella, JM 1997 Vegeu bibliografia

Llicenciat en filologia catalana per la UAB i màster en literatura comparada per la universitat de Yale Des del 1998 ha treballat en diferents segells editorials del Grup 62 Es va donar a conèixer amb la novella epistolar D’unes dones 1990 Ha publicat també la sàtira Síndrome d’Estocolm 2001, una auca novellada sobre la fixació dels catalans pel premi Nobel Ha fet crítica literària des de les pàgines de cultura d’“El País” Ha editat el volum Pere Calders and his Contemporaries 1996 i l’antologia de poesia catalana contemporània Resonancias 2004 Ha traduït, entre d’altres, Chinua Achebe i…

Han arribat poques dades d’aquest autor El 1623 era mestre de l’Escolania de Montserrat i, pel que es desprèn de l' Efemérides de músicos españoles 1860 de Baltasar Saldoni, fou tingut per un bon compositor i cantant

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres compositors i…

Al mes de juny del 1726 fou nomenat mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, com a successor de Josep Picanyol Ocupà el lloc durant trenta anys, al llarg dels quals hi impulsà diverses iniciatives, com ara la reorganització de la capella musical, que amplià amb places per a violí, oboè i fagot El 1756 Josep Duran li succeí en el càrrec Tria compongué diversos oratoris, com per exemple La fábrica del arca de Noé en San Cayetano i El misterio de Terebinto , entre altres obres

Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia