Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
Ateneu Científic, Artístic i Literari de València
Associació estudiantil de València fundada el 1868 i originàriament denominada Ateneu de València.
Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920
Diputació General de Catalunya
Política
Organisme polític consultiu creat pel pretendent carlí Carles VII (26 de juliol de 1874).
Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre i dissolta a l’agost del 1875 quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí La presidí Rafael Tristany 1874-75, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls Publicà un Boletín Oficial del Principado de Cataluña El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans
Acadèmia d’Higiene de Catalunya
Medicina
Institució fundada l’any 1887 per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social.
S'ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants Tingué com a òrgan d’expressió el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Entre els seus membres més actius cal esmentar Joan Giné i Partagàs, Ignasi Valentí i Vivó, Rafael Rodríguez i Méndez i Josep Queraltó El 1905 fou declarada oficial L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, que presidí Felip Proubasta
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les Ferreres…
Joan Torquet Guasch
Escacs
Directiu i àrbitre d’escacs.
Fou secretari general de la Federació Catalana d’Escacs durant més de vint-i-cinc anys A més, dirigí el Boletín de la federació després de la Guerra Civil També fou directiu del Club Espanyol, fins a la seva mort Exercí d’àrbitre auxiliar del Campionat del Món juvenil de Barcelona 1965 i, posteriorment, obtingué el títol d’àrbitre internacional El 1979 rebé un homenatge i se li atorgà la medalla del mèrit de la federació catalana
Asociación Española de Orientalistas
Antropologia cultural
Entitat d’àmbit estatal que té per fi agrupar els qui s’interessen per temes científics orientals, entenent l’orientalisme en sentit ampli, des de l’Orient llunyà fins a les cultures africanes i europees que tinguin relació amb el món oriental.
Fou fundada el 1965 per Fèlix Maria Pareja i Casañas , el qual n'és el secretari des del començament, i té la seu a Madrid Té creades seccions a d’altres ciutats Als Països Catalans n'hi ha a València i a Barcelona aquesta, des de la creació de l’AEO Celebra un congrés científic cada any i publica anualment el Boletín de la Asociación Española de Orientalistas Ha iniciat també una collecció de llibres d’especialització
Sebastià Puig i Puig
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920
Santiago Vidiella i Jassà
Filosofia
Història del dret
Advocat i humanista de la franja de ponent.
El 1896 publicà Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite i el 1916 Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit Dirigí el Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón 1907-09 i collaborà en els diaris i revistes del seu entorn La seva peculiar condició lingüística i el seu esperit obert el dugueren a un estret contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans, a través de Pere Bosch i Gimpera, i amb Mossèn Alcover i Francesc de BMoll
Manuel Escudé i Bartolí
Matemàtiques
Demografia
Estadístic i demògraf.
El 1878 fou destinat als serveis estadístics de l’estat, a Barcelona El 1902 fou nomenat cap d’estadística de l’ajuntament barceloní hi fundà l’ Anuario Estadístico i el Boletín Municipal Més tard tingué el mateix càrrec en la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Diccionario estadístico español 1880, d’una Memoria del estado actual de la agricultura, industria y comercio de la provincia de Barcelona 1889 i de La natalidad de Barcelona 1901, on es mostrà preocupat per la minva de naixements
Jaume Bonet
Literatura catalana
Poeta.
Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebutja, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades en el Cançoner Vega-Aguiló , la qual cosa permet datar-les cap al final del segle XIV o el començament del XV La cobla inclou les respostes de Joan d’Olivella i d’A de Muntanyans Bibliografia Riquer, M de 1950 “Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron a las justas de Tolosa” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XXVI
,