Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
Sant Joan Baptista de Borgonyà (Cornellà del Terri)
Situació Església parroquial, ampliada amb capelles laterals, que conserva un absis romànic ornat d’arcuacions llombardes dividides en sèries de quatre arquets, separats per lesenes F Tur El nucli de Borgonyà és situat en un turonet a la vora esquerra del Terri, dins el municipi de Cornellà El nucli figura al mapa Mapa 238-12295 Situació 31TDG839613 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Girona, a 2,5 km del nucli de Banyoles A mà esquerra surt la carretera comarcal de Camallera un cop agafada aquesta, cal girar immediatament a mà dreta on una petita carretera senyalitzada i…
Es formen els regnes d’Austràsia, Nèustria i Borgonya
A la mort de Clotari, que havia unificat el regne franc, es formen els regnes d’Austràsia, Nèustria i Borgonya
L’arxiduc Maximilià d’Àustria es casa amb Maria de Borgonya
L’arxiduc Maximilià d’Àustria es casa amb Maria de Borgonya Les terres borgonyones passen als Habsburg
Pau d’Arràs signada entre Carles VII de França i Felip el Bo, duc de Borgonya
Pau d’Arràs signada entre Carles VII de França i Felip el Bo, duc de Borgonya, que independitzava pràcticament l’Estat borgonyó del regne de França
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…
Remigi d’Auxerre
Cristianisme
Teòleg franc.
Monjo de Saint-Germain d’Auxerre, en dirigí l’escola ~876 Deixeble de John Scott i de Llop de Ferrières, ensenyà teologia a Reims i a París i comentà els principals teòlegs i poetes del seu temps, sobretot Boeci Com a exegeta és conegut per l' Expositio super Genesim , les Enarrationes in psalmos , els comentaris als profetes menors, al Càntic, a les Epístoles de sant Pau i a l’Apocalipsi La seva Expositio de celebratione missae fou atribuïda a Alcuí
Enric Valdenci
Arts decoratives
Argenter.
Féu, amb Josep Figuerola, la imatge de la Concepció per a la collegiata de Santa Maria de Manresa 1676 i, amb Bonaventura Fornaguera, una imatge similar per a la catedral de Girona 1680
Pierre Spicre
Pintura
Pintor borgonyó, actiu a Dijon entre el 1470 i el 1478.
Hi ha constància documental que el cardenal Rolin li encarregà, el 1474, el cartó per al tapís de la Vida de la Mare de Déu per a l’església de Notre-Dame de Beaune, on encara es troba Investigacions portades a terme durant el s XX l’identifiquen com a autor de les pintures murals de la Capella Daurada de la catedral d’Autun que representen la Processó de Sant Gregori i de la decoració de la capella Rolin de la catedral d’Autun, on destaca la Resurrecció de Llàtzer
Romain Rolland
Música
Escriptor i musicòleg francès.
Vida Format a l’École Normale Supérieure 1886-89, amplià els seus estudis a Roma Es doctorà en musicologia a la Sorbona amb la dissertació Les origines du téâtre lyrique moderne 1895 Fou professor d’història de l’art en diferents escoles a París i organitzà el primer congrés d’història de la música a la capital francesa 1900 Membre fundador de la "Revue d’histoire et de critique musicales" 1901, fou director de l’École des Hautes Études Sociales 1902-11 i primer catedràtic d’història de la música a la Sorbona 1903 Entre els seus alumnes destaquen Henry Prunières, Paul-Marie Masson i Louis…