Resultats de la cerca

Fill i successor de Guillem II Es manifestà liberal govern Thorbeke Amb la seva mort cessà la unió d’Holanda i Luxemburg

Succeí el seu pare, Leopold I El suport d’Anglaterra li permeté de seguir una política de neutralitat a Europa L’any 1876 fundà l’Associació Internacional Africana, que explotà el Congo en benefici del rei, el qual el deixà 1890 en testament a Bèlgica Nogensmenys, el 1908 hagué de cedir-lo a aquesta, a causa de la pressió del parlament Els seus amors amb Blanche Lacroix i amb Cléo de Mérode foren cèlebres a Europa

Afiliat al Parti Ouvrier Belge 1886, aviat n'esdevingué el principal dirigent 1890, i fou president de la Segona Internacional 1900 Elegit diputat 1894, defensà el sufragi universal Durant la Primera Guerra Mundial formà part dels governs d’unió nacional 1914-17 Fou ministre de justícia 1919-21 —des del qual càrrec reformà el règim penitenciari belga— i d’afers estrangers 1925-27 —com a tal participà d’una manera destacada a la conferència de Locarno— Com a dirigent socialista impulsà una política reformista i contrària a les tesis dels bolxevics

És considerat un dels pares del còmic europeu i el creador de l’anomenada ‘línia clara’, estil de dibuix caracteritzat per la nitidesa i la precisió, que ha tingut una gran influència posterior en el gènere Començà a publicar historietes vers l’any 1923, en un ambient molt relacionat amb l’escoltisme catòlic El 1929 Hergé creà el personatge de Tintín, protagonista d’una nombrosa sèrie d’aventures a les quals dedicà gairebé la totalitat de la seva vida professional Les primeres historietes, de dibuix espontani i una certa matusseria, són d’estructura narrativa molt…

A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen

Treballà amb Bernini al baldaquí de Sant Pere del Vaticà i realitzà el monumental Sant Andreu de la mateixa basílica El seu estil serè es contraposa al barroquisme turmentat de Bernini El seu germà Jérôme Brusselles, 8 de maig de 1602 — Gant, 28 de setembre de 1654 treballà a la cort de Felip IV a Florència Destaca el popular Maneken-pis a Brusselles

Membre d’una família de fabricants d’instruments de vent, de jove treballà al taller del seu pare, Charles Mahillon, però després es consagrà a l’estudi de l’acústica, camp en què és més conegut Entre el 1869 i el 1887 publicà la revista "Écho musical" Arran de la mort del seu pare es reincorporà a l’empresa familiar i fabricà excellents reproduccions d’instruments, especialment dels instruments de vent en ús durant els segles XVI i XVII El 1876 fou nomenat conservador del museu d’instruments del Conservatori de Brusselles, al qual aportà la seva pròpia collecció, formada per més de 3 500…

Format a la Universitat de Brusselles i a París, és especialista en geometria algèbrica i en teoria dels nombres El 1974 demostrà la conjectura de Weil, formulada trenta anys abans, i el 1978 li fou atorgada la medalla Fields

Estudià a Gant i a Brusselles Residí a París 1878-80 Les seves Cases Geenens de Gant 1885 eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brusselles 1889 participa encara del neoclassicisme Amb els hôtels Tassel 1893 i Solvay de Brusselles 1894 restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàllics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brusselles 1895, encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de…

Fou influït pel teatre de titelles i per l’elisabetià, per Molière, l’edat mitjana, Maeterlinck, Strindberg i Goethe La primera obra important fou La mort du Docteur Faust 1924, modernista Vinculat al Vlaamse Volkstoneel teatre popular flamenc, escriví fantasies, actes únics i representacions sacres modernes, com ara Beelddekens uit het leven van Sint Franciscus ‘Imatges de la vida de sant Francesc’, 1927, amb un plantejament de music-hall, Fastes d’enfer 1920, Barabbas 1933, Magie Rouge i Mademoiselle Jaïre 1934 Hop Signori 1935, Sire Halewyn 1936 i La farce des ténebreux 1936 són altres…