Resultats de la cerca

Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes lleuger en vèncer el púgil Ferran Caballero 1957 El 1960 penjà els guants, després de disputar un darrer combat a Melilla

Fou secretari general de la UGT de les Balears 1923-35 Partidari de Largo Caballero, presidí la federació provincial de les Joventuts Socialistes de Mallorca 1935-36 i el comitè d’enllaç amb les Joventuts Comunistes 1935

Fou periodista i fundador de la revista Colónida , des de la qual intentà d’aprofundir la problemàtica del seu país Escriví Con la argelina al viento 1910, collecció d’articles, i El caballero Carmelo 1918, volum de contes

Humanista del prerenaixement, hom li ha atribuït, sense gaire fonament, les Coplas de Mingo Revulgo , el primer acte de La Celestina , i algunes altres obres Al Cancionero General del 1511 publicà Diálogo entre el amor y un caballero viejo

Els seus promotors Rafael Caballero i Jorge Aznar havien integrat la candidatura de la Plataforma de Independientes de España en les eleccions municipals de 1995 1304 vots, 8,7% 2 regidors En les de 1999 obtingué 886 vots 7,1% i 1 regidor

Escriví nombroses comèdies, sainets i sarsueles, musicades per Chapí, Chueca i Caballero, com La tempestad 1882, La bruja 1887 i Agua, azucarillos y aguardiente 1897, entre d’altres, i arranjà el text de Marina de Camprodon perquè Arrieta convertís en òpera la primitiva sarsuela

Principal dirigent del Sindicat Metallúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat

Estudià a la Institución Libre de Enseñanza Es doctorà en lletres a Madrid el 1895 i fou catedràtic de lògica a la Universitat de Madrid 1912 Fou membre del Partido Socialista Obrero Español i de la Unió General de Treballadors L’any 1916 fou destituït, processat i empresonat a Cartagena per activitats revolucionàries i posteriorment reintegrat a la seva càtedra Formà part, amb Andrés Saborit, Daniel Anguiano i Francisco Largo Caballero, del comitè de la vaga general del 1917 Detingut i empresonat, fou alliberat l’any següent en ésser elegit diputat a corts Durant la Dictadura del general…

Es definí com a humanista, pacifista, progressista i universalista Concorregué a les eleccions del Senat per Barcelona el 1982 14820 vots Dirigents Josep Oriol Àvila i Manuel Caballero El partit desaparegué el 1982 i alguns membres com ara Ávila fundaren el Vértice Español de Reivindicación por un Desarrollo Ecológico

Deixeble d’Evarist Munyós Caracteritzat pel seu barroquisme, assolí gran renom Féu diversos retrats — Rodrigo Caballero y Llanes, Felip V a cavall, Jeroni Simó, Gregori de Ridaura 1705, etc—, illustracions per al Compendio de Matemáticas del PTosca i la portada del Centro de la Fé Ortodoxa d’Aranaz 1723, entre altres obres