Resultats de la cerca

Puig i Cadafalch i Lavedan parlen de les “esglésies de la reconquesta” de Jaume I en referir-se a uns temples, predominantment rurals, que es van aixecar als nous dominis cristians una vegada conquerits a l’islam el País Valencià i Mallorca Aquest mateix tipus d’església es troba també a les terres de l’Ebre, aleshores ignorades pels estudiosos, i totes comparteixen característiques estilístiques comunes són petites, d’una sola nau, extremament simples, sense decoració, i amb les cobertes sostingudes per arcs de diafragma Una altra característica comuna d’aquests edificis és que molts d’ells…

La prosperitat econòmica i la singularitat política de la geografia baix-medieval catalana, que es manifestà amb rotunditat des del començament del segle XIII en l’elevada densitat d’urbanització, van engendrar unes dramàtiques realitats socials que tendiren a exacerbar-se al llarg de la baixa edat mitjana i de la primera edat moderna Les condicions del món laboral en les societats precapitalistes, aguditzades per la conjuntura de crisi, van afavorir l’aparició de fenòmens de pauperització, de marginació i de conflictivitat social Una legió d’exclosos emergia des de la base de la pròspera…

Retaule de Sant Jordi del Mestre de Xèrica, pintor que exemplifica els contactes entre la pintura valenciana i la catalana MMX Nombrosos artistes protagonitzaren intercanvis molt importants entre els diversos països de la corona catalanoaragonesa durant el segon internacional Alguns ja eren actius en el moment del primer internacional, com ara Pasqual Ortoneda, pintor de Tarragona que viatjà a Osca, a Saragossa i finalment a la Franja o Bernat Despuig, que tingué contactes amb l’escola valenciana i amb les terres del bisbat de Tortosa Altres exemples de pintors del segon internacional que…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics dela història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça , 2 toms, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 n’existeix una edició del 1980 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969-70 2a ed, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’…

Prehistòria Dolmen de Sòls de Riu, situat en el jaciment arqueològic de l’Espluga dels Tres Pilars la Baronia de Rialb, que hom ha datat entre el calcolític I el bronze antic anys 2200-1500 aC J Giralt La primera presència de comunitats humanes a la comarca dela Noguera s’ha documentat en el context dela primera etapa dela glaciació würmiana Aquestes comunitats d‘ Homo sapiens neanderthalensis del paleolític…

Pere III de Catalunya, dit el Cerimoniós o el del Punyalet 1336-87, va ser un monarca de gran rellevància política, a més d’un decidit protector de les arts i les lletres Brillant i alhora controvertit en termes històrics, les seves actuacions en el terreny artístic van tenir una innegable transcendència L’art gòtic català va arribar durant el seu llarg regnat a les més altes quotes de qualitat i de creativitat i va reeixir en la consolidació d’un llenguatge genuí i amb molta personalitat Respecte de Catalunya, una…

És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu Vernissa El territori, muntanyós a la seva meitat meridional, és relativament pla al nord Les terres de conreu, poc profundes i pedregoses, estan força repartides i són conreades, en general, pels propietaris Els principals conreus de secà són la vinya, les oliveres, els garrofers, els ametllers i el blat el regadiu és molt reduït La població ha disminuït lentament durant els darrers cinquanta anys El poble 197 h 2006, aielins 267 m alt, situat al peu de la serra, sota un antic…

Al final del segle XIX, l’activitat agrícola als Països Catalans significava un eix principal de treball, ja que en representava els índexs percentuals més alts de tots els sectors productius Eren poques les ciutats i viles que se sostreien a l’anada i vinguda de carros per a feinejar al tros o a l’horta i poques les famílies que no estaven immerses en aquest gran mercat de treball que era l’agricultura Al llarg dels anys, però, aquesta situació anà canviant en algunes zones, pel que fa concretament a l’ocupació, als canvis de…

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva o de Sant Felip Comprenia la Costera excepte la vall de Montesa, la Vall d’Albaida excepte l’Alforí i Agullent, la Valldigna, un sector de la Safor Xeraco, Xeresa, Ròtova, Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet, Palma, Almiserà, Ador, Alfauir i un sector de la Ribera Alta l’Énova, Sant Joan de l’Énova, la Pobla Llarga, Senyera, Castelló de la Ribera, Rafelguaraf, Manuel Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial