Resultats de la cerca

S’inicià al CE Torrelavit, passà al CP Riudebitlles 1978-79 i el 1980 arribà al CE Noia, en el primer equip del qual milità des del 1983 fins a la seva retirada el 1994 Amb el Noia guanyà una Lliga i una Recopa d’Europa 1988, una Copa d’Europa, una Supercopa d’Europa 1989 i una Lliga Catalana 1990 Fou internacional amb la selecció espanyola ADO 92 i amb la júnior, amb la qual guanyà un europeu 1984

Practicà la gimnàstica rítmica fins a quinze anys al CE Montjuïc, l’AE Eixample, el CM Sant Cugat i el CR Penedès Formà part de la selecció catalana i aconseguí dos subcampionats d’Espanya per equips L’any 2005 fou fundadora de l’equip de gimnàstica estètica del CE INEFC, amb el qual guanyà cinc títols estatals consecutius 2005-09 Participà en tots els Campionats del Món i en quatre Copes del Món entre el 2005 i el 2011, any que es retirà

Format com a davanter al Club Esportiu Noia, debutà a divisió d’honor la temporada 1987-88 Posteriorment jugà a les files del Piera 1988-89, retornà al CE Noia 1989-91 i continuà al Futbol Club Barcelona 1991-92, el Vilafranca 1992-94, el Piera 1994-96 i 1998 i el Sant Pere de Riudebitlles 1996-98 Amb el CE Noia guanyà una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988 i una Supercopa d’Europa 1990 Fou membre de la selecció espanyola

Un dels pioners del bàsquet català, fou jugador del CE Laietà en les dècades de 1920 i 1930 Aconseguí dues vegades el Campionat de Catalunya Formà part de la selecció catalana en diversos partits Posteriorment fou entrenador del primer equip del CE Laietà, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya 1942 En deixar la direcció esportiva de l’equip, s’incorporà a la junta directiva del club i accedí a la presidència 1964-73 El 1985 fou nomenat president honorari del club i l’any 1994, Històric del Bàsquet Català

S’inicià a les escoles pies Sama de Vilanova, i passà pel CP Vilanova i el CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga 1984 El mateix any fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i el màxim golejador del campionat Fitxà per l’HC Piera, club on jugà dotze temporades i fou subcampió de la Lliga Catalana Posteriorment, jugà al Reus Deportiu i al CE Vendrell Un cop retirat, fou entrenador d’equips de base al Capellades HC i al Piera, i president d’aquest darrer club

S’inicià al Club Aeròbic Montcada, i posteriorment competí a les files de l’INEFC de Barcelona i del CE Bunkay Debutà amb la selecció estatal l’any 2006 a l’Obert de França i ha participat en diversos Campionats del Món i d’Europa en les modalitats de parelles i trios Fou campiona d’Espanya de parelles mixtes 2008, amb Ivan Parejo, i de trios 2006, 2011, i subcampiona de les dues especialitats en diverses ocasions També fou campiona d’Espanya per equips amb el CE Bunkay i campiona de Catalunya individual És entrenadora del Club de Gimnàstica La Mina-Gervasi Deferr i…

Jugà al CE Noia, el Sant Josep i la SD Noia de Sant Sadurní Com a entrenador, dirigí l’hoquei de base del Noia en dues etapes 1971-86, 1990-94, el primer equip sènior femení 1983 i puntualment, el primer equip, i l’Igualada HC 1986-91 També entrenà el Vilanova i el Calafell, on es va retirà quan entrenava l’equip femení Fou president i directiu del CE Noia i un dels creadors del Torneig de l’Amistat, un dels més importants de l’hoquei de base de Catalunya Publicà  Una vida de patins, sticks i molta passió, 48 temporades d’entrenador d’hoquei patins  2018

Formà part de l’Arrahona de Sabadell, el RCD Espanyol de Barcelona, el CP Vilanova, el CE Noia, el FC Barcelona, el CP Tordera, el CP Vic i el CE Molins de Rei, on es retirà amb 41 anys Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1973, 1974, 1978, 1979, 1980, cinc Lligues 1973, 1977-80 i quatre Copes del Rei 1972, 1975, 1978, 1979 amb l’Arrahona, una Copa amb l’Espanyol, dues Copes i un Campionat de Catalunya i amb el Vilanova, una Copa i un Campionat de Catalunya És germà del també jugador i entrenador d’hoquei patins  Jeroni Brasal Vera

És un mineral de color fosc, de fractura concoidal i molt fràgil Té una duresa de 5,5 i una densitat de 4,2

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament…