Resultats de la cerca
Es mostren 1981 resultats
conferències de Cervera
Història
Pactes de treva tinguts a Cervera (Segarra) el 1260 per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I per Àlvar, comte d’Urgell, secundada per Ramon Folc (V), vescomte de Cardona, i Guillem de Cervelló ( conspiració de Castelló de Farfanya
).
La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona
conferència de Cervera
Història
Reunió que tingué lloc a Cervera (Segarra) el 13 de juny de 1713, a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III, i el marquès de Grimaldi, en nom del duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit franco-castellà de Felip V, amb assistència dels comissaris anglesos, per tal de preparar l’armistici durant l’evacuació de les tropes estrangeres, tal com era decidida a Utrecht, i d’establir la manera de lliurar Barcelona i Tarragona, tot respectant els béns i les honors dels austriacistes i mantenint les llibertats catalanes, condició, aquesta, que féu fracassar la conferència.
Rubió de Cervera
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Estaràs (Segarra), vora el Sió.
Depèn de la parròquia de Gàver
cap de Cervera
Articulació costanera de la serra de l’Albera dins la façana marítima de la Marenda (Rosselló).
És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l’actual frontera francoespanyola
Joan Pau Cervera
Boxa
Boxejador.
Membre del Club de Boxa Mataró, es proclamà campió de Catalunya amateur del pes semipesant 1987 També guanyà el Campionat de Catalunya amateur del pes pesant 1988 i fou finalista en superpesant 1989 El 1989 participà en el Campionat d’Espanya de boxa amateur representant la Federació Catalana de Boxa
Mas de Cervera
Caseria
Caseria deshabitada del municipi de Calles (Serrans), que forma un petit enclavament dins el terme de Xelva, al sud del Túria.
Cervera de Pisuerga
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, situat a l’alta vall del Pisuerga.
Hi ha agricultura i ramaderia, diversos embassaments amb centrals elèctriques i jaciments de coure i carbó Cal destacar l’església gòtica de Santa María del Castillo, la capella de Santa Ana, la plaça major porxada i les restes d’alguns castells