Resultats de la cerca

Vinculat al CN Banyoles com a nedador, entrenador i directiu Fou president de la secció de dret esportiu del Collegi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal Arbitral de l’Esport del COI Presidí la Federació Catalana de Rem 1964-66, 1967-70 i de Natació 1977-81, 1985-95 i, el 1996, accedí a la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC, càrrec compaginà amb el de president del Comitè Olímpic Català des del 2007 L'any 2014 deixà la presidència de l'UFEC i fou substituït per Gerard Esteva Fou guardonat amb l’Orde Olímpic d’argent, els Anells d’Or del COI, la medalla…

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Egara, amb el qual guanyà sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002, quatre Copes del Rei 1998-2000, 2002 i cinc Lligues estatals 1996, 1998-2001 Disputà 42 partits amb la selecció espanyola absoluta i guanyà la medalla d’argent en la Copa d’Europa 2003 També formà part de la selecció catalana, amb la qual aconseguí el Campionat Internacional de Lausana 1997 Rebé el premi ARC 2003

Soci del Club Deportivo Piscinas, començà en l’especialitat de mà, però posteriorment passà a la pala curta La Federació Catalana de Pilota, que presidí 1978-83, organitza el Memorial Agustí Carbonell en l’especialitat de mà

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal 1964-66, alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires 1967, en què marcà 3 gols Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem 1969-73 i es proclamà campió de Copa 1971 Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols Limitat per les lesions, passà al Castelló 1973-74 i al Sant Andreu 1974-75 i decidí retirar-se, passant a fer d’entrenador Fou…

Nedà en proves de velocitat i com a jugador de waterpolo ocupava la posició de boia Amb el Club Natació Terrassa fou subcampió de la Lliga espanyola 1967, competició en què assolí el títol de màxim golejador Aquest mateix any integrà la preselecció estatal per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, però una lesió a l’espatlla l’apartà de l’equip

S’especialitzà en la modalitat hípica de raid Aconseguí la medalla d’or per equips en els campionats estatals de raid en la categoria joves genets 2005 Assolí la tercera posició en els Campionats d’Espanya de raid en categoria absoluta 2007 i el mateix lloc en la categoria de joves genets 2004 També guanyà la medalla de bronze per equips en els Campionats de Catalunya de raid en categoria sènior 2006, juntament amb les amazones Silvia Yebra, Ana María Yebra i Laia Muixí

El seu extens palmarès inclou deu Campionats de Catalunya individuals 1987, 1989-95, 1999, 2000, cinc Campionats d’Espanya individuals 1989, 1995, 1996, 1998, 1999 i onze per equips 1990, 1993-97, 2001, 2003, 2004, 2005, 2008 Ha participat en tres Campionats d’Europa 1993, 1994, 1995 en categoria individual amb la selecció espanyola i també ha format part de la selecció catalana en nombroses ocasions Fou seleccionador espanyol júnior 1995-96 i absolut 1997 Fou distingit com a Millor Esportista Català universitari 1995, rebé el Premio Nacional d’esquaix 2000 i el premi a la trajectòria…

S’especialitzà en la modalitat de raid hípic Guanyà la medalla de plata en els campionats estatals en la categoria juvenil i joves genets muntant Tee Whiz Pw 2004 També assolí la medalla d’or per equips en el Campionat de Catalunya de raid 2006 Es proclamà vencedor del Raid de Manlleu muntant TBO Gavilán 2009 i del Raid de San Lorenzo de la Parrilla 2010

Davanter format al Centre Parroquial Roser, fitxà pel Futbol Club Barcelona a setze anys, equip amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1985-86 i guanyà una Copa del Rei 1987 i una Recopa 1987 Posteriorment jugà al Club Patí Mollet 1987-88, el Club Patí Vilafranca 1988-89, el Club Patí Vic 1989-92 i l’Hoquei Club Piera 1992-94 El 2001 fou elegit president del CP Roser

Fou campió d’Espanya júnior de 125 cc 1997 Quedà quart en el Campionat d’Espanya de 125 cc, i setè en la Copa FIM de 125 cc 1998 El 1999 fou campió d’Espanya 4T i novè en el Campionat del Món de 500 cc Guanyà també el Campionat del Món per nacions júnior, fou setè en el Campionat d’Espanya 4T i vuitè en el Mundial de 500 cc 2000 El 2001 quedà tercer del Campionat d’Espanya 4T i del Mundial de nacions júnior, i finalitzà setè en el Mundial de 500 cc El 2005 participà en el Barcelona-Dakar dins l’equip Repsol-KTM, però hagué d’abandonar després d’un greu accident en la setena etapa