Resultats de la cerca

És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix 2957 m alt i, a l’est, pel gran tuc de Colomers 2933 m alt El coll de Contraix 2770 m alt comunica aquesta vall amb la coma de Colieto

El lloc de Romadriu o Riumadriu, amb el nom de Rio matrice , és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1034, la vila de Romadriu i els castells de Colomers i Serret, als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere, són donats pel vescomte Isarn i la seva muller, a Arnau Dacó i la seva esposa, Ermengarda, que l’any 1050 deixava en el seu testament sacramental els castells de Romadriu, Colomers i Serret al seu marit Arnau Dacó Tot i que les notícies sobre el castell de Romadriu són molt abundoses fins el 1300, cal…

S’estén des del tuc de Ratera 2857 m alt i del port de Ratera d’Espot 2532 m alt, al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saburedo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l’ estany de Ratera d’Espot el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abellar

Entre els anys 1034 i 1107 se citen repetidament junts els castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, situats als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere L’església de Romadriu estava dedicada a sant Martí probablement una de les restants advocacions correspongui a l’església de Serret Aquesta església sembla que tenia la categoria de parròquia, o almenys això es desprèn de la inclusió de Serret dins el deganat de Montenartró en les visites pastorals del començament del segle XIV

És situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sobre l’estany Baix de Saboredo, a 2310 m d’altitud Fou inaugurat l’any 1969 i és propietat del Conselh Generau d’Aran Està guardat i té capacitat per a vint-i-una persones És punt de pas de la travessa Carros de Foc i del sender circular de la Val d’Aran GR-211, i serveix de base per a les ascensions al Gran Tuc de Colomèrs, el pic de Saboredo i el tuc de Ratèra

Inaugurat el 1979, és propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És situat dins del parc, a l’oest del desguàs de l’estany Llong i al nord-est dels prats d’Aiguadassi, a 1985 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda com a Carros de Foc És guardat i té una capacitat de quaranta-set places És base per a ascendir, entre d’altres, al gran tuc de Colomers 2933 m o el Subenuix 2950 m a més, també es poden fer excursions i travesses dins el parc nacional

Malauradament no es tenen notícies documentals d’aquesta capella, ni del seu terme, que, a la darreria del segle XV era ja un lloc despoblat, integrat al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, i que comprenia els antics llocs de Castellarnau, Romadriu, Colomers i Serret En la visita pastoral del 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, en el terme de Burg consta la capella de Santa Magdalena, referència a l’actual capella sota aquesta advocació que es conserva al terme de Farrera, però que no podem assegurar que sigui la successora de la primitiva església de la Ribalera,…

Situat a l’oest de l’estany gran d’Amitges, a una altitud de 2380 m, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC, és guardat i té capacitat per a setanta-quatre persones Fou inaugurat l’any 1956 i reformat el 1984 És punt de pas de la travessa dels refugis del parc nacional coneguda com Carros de Foc i del sender GR-11, i serveix de base per a escalades a les agulles d’Amitges i Bassiero, i ascensions als cims del Gran Tuc de Colomers 2933 m, Ratera 2861 m, Saboredo 2827 m i Bassiero 2898 m

Inaugurat al juny del 1906 i promogut, entre d’altres, per Leopoldo Gil, reunia l’alta socie-tat catalana que practicava el tir al colomí Situat a la part inferior del castell de Montjuïc, davant l’antic embarcador de l’Exposició Universal, era format per una planícia ellíptica amb un estand per als tiradors, tribuna, local social, sala de juntes i secretaria, i colomers amb gàbies automàtiques S’hi disputaren proves de rellevància, com el Campionat d’Europa 1956 o el Campionat del Món 1961 La concessió de les installacions caducà a l’abril del 1994 i l’Ajuntament de Barcelona no…