Resultats de la cerca

Situada al N de la Llombardia, en els Prealps, al SE del llac de Como Indústries de maquinària tèxtil, plàstics i vins Centre comercial, turístic i d’esports pesca

Fou pensionat per l’ajuntament barceloní a París i a Roma Residí set anys a Itàlia i a Suïssa, i pintà nombroses vistes del llac de Como Practicà una pintura realista convencional

Doctor en filosofia i llicenciat en dret Després del seu primer llibre, La filosofía de Eugenio d’Ors 1945, es donà a conèixer a un públic més ampli amb collaboracions en revistes, especialment de tema religiós, que el convertiren en un dels capdavanters de la renovació cristiana a la Península, on fou, també, un dels primers pensadors catòlics que estudià el protestantisme amb profunditat i comprensió A aquesta època pertanyen els seus llibres Catolicismo y protestantismo como formas de existencia 1952, en el qual exposa la teoria del talante, El protestantismo y la moral 1954 i…

Vida Abandonà les carreres de ciències econòmiques i dret a Barcelona, i entrà en el món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974 Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre 1971 al costat de Jaime Chávarri, F Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro, al qual seguiren els documentals L’humor 1978 i Els naturistes 1981 D’altra banda, com a director de curts d’…

Fou redactor de La Cataluña , La Veu de Catalunya i editorialista d' El Matí Exercí el càrrec de secretari del Foment del Treball Nacional Publicà Como triunfó el proteccionismo en España 1931 i L’atur forçós

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…

Neix als Alps Rètics i recorre la Valtellina, on és aprofitat per diverses hidrocentrals El seu règim alpí és regulat al llac de Como, a la sortida del qual rega la plana llombarda, fins a desembocar al Po, prop de Cremona

Pretenia “apoyar al gobierno de la República, así como el orden dentro del cambio y la moderación de los intereses de Cataluña” Dirigents Ramon Pociello president, José Marcet Rusi-ñol i Esteban Cano Junyent vicepresidents Al febrer de 1935 encara era actiu

Amb el llibre de poemes Áspero 1925 introduí al seu país les tècniques d’avantguarda, i a la novella Dámaso Velázquez 1943 —intitulada El mar es como un potro en l’edició del 1950— oferí una visió aspra de la vida dels pescadors al Carib

Bartolomeo Antonio Antegnati ~1450-1503 en fou el fundador i construí els orgues de Milà, Como, Bèrgam i Brescia Costanzo Antonio Antegnati Brescia 1549-1624 fou compositor i organista de Brescia feu música d’església i madrigals i escriví L’antegnatica tabulatura i L’arte organica 1608