Resultats de la cerca

Es formà en història, ciències polítiques i relacions internacionals L’any 2000 esdevingué membre del consell suprem del Partit Socialista i, el 2001, en fou nomenat president L’any 2005, el Parlament búlgar l’elegí nou primer ministre i, a l’agost del 2005, aconseguí un govern d’unitat nacional després d’un pacte entre el Moviment Nacional Simeó II i el Moviment pels Drets i les Llibertats

Mineral de color groc a verd que cristallitza en el sistema triclínic, d’origen sedimentari, lluïssor vítria, transparent, que normalment forma geodes en roques lutítiques o margoses o dins de closques fossilitzades Es descobrí a Anapa Crimea, d’on prové el seu nom

Professor a Dorpat i a Peterburg, fou un expert cirurgià de guerra i l’introductor al seu país de l’anestèsia amb èter Escriví un Diari amb les seves experiències mèdiques durant la guerra de Crimea 1854 i la guerra russoturca del 1877

En el curs de la guerra de Crimea dirigí la fortificació i la defensa de Sebastòpol 1854-55 Intervingué també en la guerra russoturca de 1877-78, on aconseguí la capitulació de Pleven, que decidí el desenllaç del conflicte a favor de Rússia

Àustria cedí a Turquia Belgrad i els territoris de Bòsnia, Sèrbia i Valàquia Rússia abandonà les seves conquestes a Moldàvia i a Crimea, renuncià a les pretensions d’una sortida lliure a la Mediterrània i es comprometé a desmantellar la plaça d’Azov

Comprèn especialment les causades pels arenavirus  febres de Lassa, de Junin i de Machupo, els  Bunyaviridae febre hemorràgica de Crimea-Congo  i de la vall del Rift, els filovirus de l’ Ebola  i Marburg, i els Flaviviridae febre groga , dengue , febre hemorragípara d’Omsk

Durant les campanyes napoleòniques actuà d’ajudant de camp del duc de Wellington, i posteriorment de diplomàtic a París 1815-18, Verona 1822, Madrid 1823 i Peterburg 1826 En entrar la Gran Bretanya 1854 en la guerra de Crimea 1853-56, comandà les forces britàniques

Fou ambaixador a Londres 1841, gran visir en nombroses ocasions des del 1852 fins a la seva mort i president del consell de Tanzīmāt 1854 Féu importants reformes administratives, financeres i judicials El 1856 signà el tractat de París, que posà fi a la Guerra de Crimea

Succeí Martí I en ésser desterrat aquest a Crimea, el qual el reconegué com a papa poc abans de morir 655 Intentà de reconciliar, sense encert, les tesis monotelistes de l’emperador bizantí Constant II amb l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 2 de juny

L’encariment dels queviures per les males collites i per l’exportació de blat que la guerra de Crimea afavoria que deixà una part d’Europa sense el blat rus provocà disturbis a Aragó i a Andalusia i, més tard, a Castella, on provocà la caiguda del govern