Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Bonaventura Conill i Montobbio
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1893.
Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l’església parroquial de Lloret de Mar destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d’aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d’Hostalric Collaborà com a illustrador a “Cu-Cut" Posteriorment el seu estil esdevingué convencional
clorat
Química
Qualsevol sal de l’àcid clòric.
Comercialment, hom obté els principals clorats per electròlisi de les solucions aquoses dels respectius clorurs Tenen un potencial d’oxidació molt elevat relativa facilitat de donar clor i oxigen lliure Les barreges de clorats amb materials orgànics, metalls Al , Mg, As, CU, etc, carbó, fósfor, sofre, etc, són explosius potents, i hom els empra per a focs d’artifici i llumins
Ricardo García López
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic andalús, dit K-Hito.
De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca
reacció de Benedict
Bioquímica
Mètode utilitzat per l’anàlisi quantitativa i qualitativa de sucres reductors, especialment la glucosa, presents en diferents tipus de mostres, per exemple, en líquids orgànics.
Es basa, com la reacció de Fehling , en la precipitació de l’òxid de coureI, Cu 2 O, vermellós, a partir d’una solució d’ió coure II, en medi bàsic, per l’acció reductora dels dits sucres En el reactiu de Benedict l’ió coure II és complexat amb citrats, en medi de carbonat sòdic Actualment aquesta prova ha estat superada per altres que es poden automatitzar
Ştefan Popa
Literatura
Poeta romanès.
Conegut pel pseudònim de Sţefan Augustin Doinaş , es graduà en literatura el 1947 Detingut i empresonat el 1956 per les autoritats del règim comunista, posteriorment fou rehabilitat De la seva extensa obra cal esmentar Cartea mareelor ‘Llibre de les marees’, 1964, Omuls cu compasul ‘L’home amb el compàs’, 1966, Alter ego 1970, Papirus 1974 i Anotimpuls discret ‘Temporada discreta’, 1975 Traduí Goethe, Shakespeare i altres clàssics El 1992 ingressà a l’Acadèmia Romanesa
Alberto Puig Gabarro
Altres esports nàutics
Pilot de motonàutica conegut com Tito.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona, s’imposà al Gran Premi Costa del Sol en categoria CU 1961, on també fou segon 1962 i tercer 1963 en DU Fou també segon en DU en el Trofeu Costa Brava 1963 Guanyà el II Ralli Motonàutic de Sant Jaume 1964 i un Campionat en la II Gran Prova de Resistència del Marítim 1965 Posteriorment s’especialitzà en proves de resistència i participà en campionats europeus
micronutrient
Agronomia
Qualsevol dels elements essencials que constitueixen el 0,03% de la matèria seca dels vegetals.
Els micronutrients són el clor, el bor, el molibdè, el ferro, el manganès, el zinc i el coure El clor s’absorbeix com a Cl - , el bor com a BO 3 - 3 i com a B 4 O 7 - 2 , el molibdè com a MoO 4 - 2 , el ferro com a Fe + 3 i com a Fe + 2 , el manganès com a Mn + 2 , el zinc com a Zn + 2 i el coure com a Cu + 2
Ion Minulescu
Literatura
Escriptor romanès.
Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii ‘El conte del mot’, 1897 En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes Romanţe pentru mai tirziu ‘Romanços per a més tard’, 1908, De vorba cu mine însumi ‘Parlant amb mi mateix’, 1913, Strofe pentru toata lumea ‘Estrofes per a tothom’, 1930 La seva obra en prosa —novella i teatre— és inferior Es destaca la novella Roş, galben şi albastru ‘Roig, groc i blau’, 1924
bornita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure i ferro, Cu5FeS4.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en agregats de color rogenc bigarrat, de ratlla gris fosc És mena important del coure Té duresa 3 i pes específic 5
Ion Slavici
Literatura
Escriptor romanès.
Estudià dret a Budapest i Viena, on creà, amb M Eminescu, la societat cultural Junimea Dedicat al periodisme, fundà el diari Tribuna aSibiu Acabada la Primera Guerra Mundial, fou detingut perquè es manifestà partidari de les potències centrals Començà escrivint comèdies i contes populars, però la seva producció més reeixida són sens dubte els relats, com Popa Tanda ‘El pope Tanda’, 1892, Moara cu noroc ‘El molí de la fortuna’, 1896, etc, i la novella Mara 1906, obres en les quals descriu la vida i els costums dels pagesos de Transsilvània