Resultats de la cerca

En la posició d’atacant, jugà al CE Hispano Francès de Barcelona 1964-74 Amb l’equip juvenil es proclamà ja campió d’Espanya i el 1968 fou subcampió de Copa amb l’equip filial, disputant la final al primer equip del mateix club Posteriorment, ja amb el primer equip, fou tres vegades campió de Catalunya i campió de la Superlliga 1973 En la seva darrera temporada en actiu, fou jugador i entrenador a la vegada Una lesió al genoll l’obligà a abandonar l’esport en actiu Dirigí l’equip juvenil i també fou segon entrenador del primer equip Posteriorment fou president del mateix club i president de…

Establert a Tortosa, fou professional entre els anys 1908 i 1911 Guanyà el Campionat d’Espanya de ciclisme en ruta de 100 km 1911 i també en fou tercer classificat 1910 Destacat esprintador, guanyà set edicions del Campionat d’Espanya de velocitat El 1929 es creà el premi Jaume Duran de velocitat

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Es formà al Futbol Club Barcelona i a dotze anys anà al Reial Club de Polo Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà 94 partits amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on obtingué la medalla d’argent, i de Los Angeles 1984 Es retirà l’any 1988 És fill de Ricard Cabot Boix i germà de Ricard Cabot Durán, ambdós jugadors d’hoquei sobre herba

Es formà al Futbol Club Barcelona i l’any 1965 fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona Es retirà l’any 1984 havent guanyat el Campionat de Catalunya en nou ocasions 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, la Copa del Rei en vuit ocasions 1970, 1974, 1976, 1979-83, la Lliga en sis ocasions 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 i obtingué un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 Participà amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, de Moscou 1980, en els quals aconseguiren la medalla d’argent, i també als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 És fill de Ricard…

Vida Estudià música, arts liberals i filosofia a la Universitat de Salamanca El 1525 ocupà un lloc de cantor a la catedral de Santiago de Compostella, i l’any següent el de mestre de capella Publicà tres tractats que tingueren molta acceptació El primer és el breu Lux bella Sevilla, 1492 i tracta sobre el cant pla està escrit en castellà i en llatí, i amb una orientació eminentment pràctica Fou un dels primers llibres de teoria musical editats a la Península Ibèrica El segon és un afegit explicatiu del primer, Comento sobre Lux bella Salamanca, 1498 Finalment publicà també un tractat…

La temporada 1990-91 s’incorporà al Club Joventut de Badalona com a entrenador de l’equip juvenil Dirigí diversos equips de categories inferiors en el Joventut, amb l’excepció de la temporada 1995-96, que entrenà el Club Bàsquet Tarragona, fins que la temporada 1999-2000 es feu càrrec de l’equip de Lliga EBA del club badaloní Fou entrenador ajudant del primer equip del Joventut 2000-05 i del Real Madrid 2005-06 Com a primer entrenador dirigí el Madrid 2006-09, amb el qual assolí la Copa ULEB 2007 i la Lliga ACB 2007, i el Cajasol 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Zalguiris lituà i guanyà…

Entrà a la directiva de la UE Lleida, presidida per Antoni Gausí, la temporada 1983-84 Dos anys després passà a ser president, i exercí aquest càrrec fins el 1996 Tornà a ocupar la presidència la temporada 1997-98, després de la qual ja es desvinculà del club Durant el seu mandat l’equip aconseguí un ascens a primera divisió 1996 i dos a segona A 1987, 1990

Amb el CN Barceloneta fou campió de Catalunya júnior 1989 i en l’àmbit estatal formà part dels equips que el 1991 disputaren el Torneig d’Eger Hongria i els Jocs Mediterranis Comptabilitzà deu actuacions internacionals en categoria absoluta

Fou campió d’Espanya júnior de 125 cc 1997 Quedà quart en el Campionat d’Espanya de 125 cc, i setè en la Copa FIM de 125 cc 1998 El 1999 fou campió d’Espanya 4T i novè en el Campionat del Món de 500 cc Guanyà també el Campionat del Món per nacions júnior, fou setè en el Campionat d’Espanya 4T i vuitè en el Mundial de 500 cc 2000 El 2001 quedà tercer del Campionat d’Espanya 4T i del Mundial de nacions júnior, i finalitzà setè en el Mundial de 500 cc El 2005 participà en el Barcelona-Dakar dins l’equip Repsol-KTM, però hagué d’abandonar després d’un greu accident en la setena etapa