Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
Aert von Gelder
Pintura
Pintor holandès.
Deixeble de Rembrandt, el seu estil s’aparta del concepte del mestre pel fet de derivar cap a un art anecdòtic de temàtica bíblica amb utilització de fons paisatgístics Ester i Mardoqueu i Jesús davant el Sanedrí
cetoèster
Química
Èster d’un cetoàcid.
Els èsters dels β-cetoàcids tenen un interès especial en síntesi orgànica
àcid mirístic
Química
Àcid alifàtic saturat que es fon a 58°C i bull a 122°C a 1 mm de pressió.
Es troba en forma de glicèrid en els greixos animals i en els olis vegetals És present a la mantega en el 12,1% Pot ésser obtingut a partir de la trimistirina, èster glicèric contingut en la nou moscada
àcid angèlic
Química
Cristalls que es fonen a 45°C, solubles en aigua calenta i en els solvents orgànics.
Es troba en forma d’èster a l’arrel de l’angèlica i a l’essència de camamilla romana Per ebullició de la solució aquosa es transforma en el seu esteroisòmer, l’àcid tíglic Fou utilitzat en medicina com a sedant
acetal polivinílic
Química
Qualsevol dels polímers constituïts per acetals, en els quals l’alcohol combinat amb l’aldehid és alcohol polivinílic
.
Hom pot obtenir els acetals polivinílics o bé acetalitzant l’alcohol polivinílic isolat prèviament, o bé partint d’un èster polivinílic en general, l’acetat, amb hidròlisi i acetalització, successiva o simultània, però sense separació intermèdia Les resines obtingudes, en les quals s’han creat ponts entre les cadenes macromoleculars, poden, a voluntat, conservar en major o en menor proporció grups èster i grups hidroxil lliures Llurs característiques depenen de quatre factors fonamentals primer, el grau de polimerització del derivat polivinílic inicial com més elevat és aquest grau, pitjor és…
cellosolve
Química
Nom registrat dels èters monoalquílics o dialquílics de l’etilenglicol i de llurs derivats.
Normalment hom dóna el nom de cellosolve a l’èter monoetílic de l’etilenglicol 2-etoxietanol i d' acetat de cellosolve al seu èster acètic són miscibles amb l’aigua en totes proporcions i emprats com a solvents de diversos materials orgànics
prostaciclina

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Un dels dos productes de degradació del metabolisme de la prostaglandina doperòxid PGH₂
, juntament amb el tromboxà TXA₂
.
Fou descoberta l’any 1976 i es pot obtenir sintèticament a partir de l’èster metílic de la prostaglandina F 2α tractant-la primer amb iode i carbonat potàssic, després amb etòxid sòdic, i finalment amb aigua Té acció d’antiagregant plaquetari i vasodilatador
Šělomó Astruc
Bíblia
Judaisme
Rabí, metge i comentarista bíblic, probablement assassinat durant els avalots de l’any 1391.
És autor d’un comentari homilètic al Pentateuc, Midrašé ha-Torà , escrit cap al 1380, i de comentaris a un fragment d’Isaïes, al salm 139 i al Llibre d’Ester A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges
bromelaïna
Bioquímica
Enzim proteolític d’àmplia especifitat, que hidrolitza diverses proteïnes, pèptids, èsters i amides; la seva acció és semblant a la de la papaïna del làtex.
N'hi ha en algunes bromeliàcies en l’ananàs, la tija conté fins a cinc proteïnases distintes Hom coneix bé les característiques de les hidròlisis produïdes per la bromelaïna sobre l’èster etílic de la N-benzoïl-L-arginina i de la N-benzoïl-L-argininaamida
Leopold Gmelin
Química
Químic alemany, deixeble de F. Wöhler.
Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química