Resultats de la cerca

Després de la guerra civil, Josep Maria Cervera i Lloret en fou director i la seva tasca fou fonamental per a la consolidació de l’agrupació i la creació de l’Escola d’Educands N’han estat també al capdavant directors com M Rehués, E Panach, JM Morató, F Berenguer, M Carrascosa, M Puig i Yago, J Peñarroja, A Peinado, F Forés, L Sanjaime, A Blanquer i F Tamarit i Fallos Disposa d’una plantilla de 130 músics dirigits, des del 1999, pel mestre F Bonete Piqueras Ha obtingut importants premis

Formà part del consell de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I de Catalunya-Aragó Intervingué en les conquestes de Lleida i de Tortosa i en negociacions reials a Tarragona, Osca i Perpinyà Entre el 1166 i el 1169 fou procurador d’Ibn Mardaniš, el famós rei Llop de Múrcia i de València, amb qui obtingué una avantatjosa amistat i un pagament de paries i de garanties a Alfons I Posseí béns quantiosos, que s’estenien a moltes localitats, com el veïnatge de Santes Creus, Vilaverd, Forès, Vinaixa, Albió i les Piles

Participà en les campanyes franceses a Itàlia i fou fet presoner a Pavia 1525 Del 1532 al 1534 cercà l’aliança dels prínceps protestants alemanys per afeblir el poder imperial de Carles V L’any 1537 fou nomenat virrei del Piemont Fou autor d’unes interessants Mémoires polítiques sobre els anys 1536-1540, continuades pel seu germà Martin du Bellay

Regada pel riu Alier, és oberta al N, mentre que presenta suaus pendents cap al S Constitueix l’eix geogràfic i històric de l’Alvèrnia El subsol és granític, recobert per capes de bancs calcaris, que alternen amb altres d’argila i de cendres basàltiques mola volcànica de Lo Puèi Domat, a l’W A l’E s’estén la cadena de Forés, al peu de la qual se situen les ciutats de Tièrn i de Vichy Comprèn també l’ampli nucli urbanitzat de Clarmont d’Alvèrnia i Riòm Fora de la indústria, centrada entorn dels nuclis urbans, s’hi desenvolupa una variada agricultura cereals, vinya, horticultura i…

El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell en resta una torre quadrada de tres pisos és de mitjan s XII L’alt domini el mantingué la corona fins el 1386 en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc, que el monestir de Santes Creus en comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització hi tingué castlans fins el 1443 L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al s XIX de la de Forès passà després a la de Passanant L’actual edifici,…

Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Barberà de la Conca Santa Maria de Barberà Sant Joan del castell de Barberà abans Sant Salvador Santa Maria d’Ollers Sant Pere d’Ambigats Blancafort Santa Magdalena de Blancafort Conesa Santa Maria de Conesa Sant Pere de Savella Santa Llúcia de Torlanda L’Espluga de Francolí Sant Miquel de l’Espluga de Francolí Forès Sant Miquel de Forès Llorac Sant Joan de Llorac Santa Fe de Rauric Santa Maria de la Cirera Sant Gil d’Albió Sant Jaume de Montargull Montblanc Santa Maria de Montblanc Sant Miquel Mare de Déu de la Serra…

Prevere 1908, exercí a Sant Martí de Maldà, Guimerà i Forès Formà i catalogà 1921 l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ordenació considerada modèlica fou canonge i arxiver de la catedral 1931 Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa Maldà, Arbeca, Sant Magí, Guimerà i la Bovera i de Tarragona especialment Un concili provincial de Tarragona desconegut, 1926 Epítome histórico de la Tarragona monumental , 1926 Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada, 1927 La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major, 1929 Tarragona, Guía…

Vida Estudià piano amb Esperança Forés, deixebla de Joaquim Malats, musicologia amb Miquel Querol i història amb Josep Maria Llorens Aquest darrer ha actuat com a tutor en tota la seva carrera professional Entre els catorze i els trenta-dos anys actuà com a organista en diverses esglésies i a partir dels disset inicià la seva trajectòria com a pedagog, que no ha interromput mai L’any 1980 fundà l’Acadèmia de Música Pau Casals -més tard, Acadèmia Ticià Riera-, centre que dirigí fins el 1993 Fou becat pel Ministeri d’Afers Estrangers i pel de Cultura per a realitzar estudis de…