Resultats de la cerca

Conegut amb el nom artísitc de ‘Picasso Junior’, és fill del malabarista conegut com a ‘El gran Picasso’ Llicenciat en ciències econòmiques a la Universitat de València, optà per dedicar-se professionalment al malabarisme Debutà al Magic Circus d’Arturo Segura l’any 1993 El 1996 actuà al costat del seu pare i, a partir de l’any següent, començà a realitzar gires per tot Europa i els Estats Units Ha actuat en molts dels circs de més renom el Tigre Palast de Frankfurt, el Wintergarten de Berlín, el circ Knie de Suïssa, el Carré d’Amsterdam, el Cirque d’Hiver de París i el Circo Roncalli, entre…

Format musicalment a Granada, Palma i Madrid, el 1970 guanyà el premi Manuel de Falla amb l’obra Facturas Dedicat a l’orgue i a la composició, també estudià l’electroacústica El 1973 representà Espanya a la Tribuna Internacional de Compositors de la UNESCO Entre la seva producció destaca Ecce-Opus 1973, Xenias pacatas I 1973 i Zayin 1983-96

Fou cap polític de les províncies de Terol, Castelló i València, diputat a corts per aquests districtes 1840-43 i ministre de governació 1844 Publicà Historia de la guerra última en Aragón y Valencia 1845-46

Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou denunciat a…

Dins el corrent del “nou cinema espanyol” dirigí El buen amor 1963, Amador 1965, Si volvemos a vernos 1967 i Me enveneno de azules 1969 Altres pellícules seves són Las bodas de Blanca 1975, Padre nuestro 1985, Diario de invierno 1988 i Madregilda 1993

Confessor de Ferran IV 1747 i membre del Consell de la Inquisició per intercessió de Carvajal, afavorí el seu orde religiós i mantingué una actitud regalista moderada concordat del 1753 En fer costat als dissidents del Paraguai caigué en desgràcia 1755 per raó de les pressions britàniques i portugueses Amb la seva destitució s’inicià la decadència política dels jesuïtes a Espanya

Féu dues expedicions des de Cumaná al riu Chuspa 1555 i 1557 Fundà Rosario i un poblat 1559, origen de Caracas Essent justicia mayor de Cumaná, els indis s’insurgiren 1561 i n'hagué de fugir En tornar-hi, fou mort

Després de construir diversos edificis a la seva ciutat natal, embarcà cap a Mèxic 1573, on dirigí les obres de la catedral de Puebla i consolidà l’església de Santo Domingo, a la capital El 1581 es tralladà a Quito, i el 1582 al Perú, on traçà els plans de la catedral de Lima Altres obres seves són els forts del Callao, al Perú, i el palau dels virreis, a Lima