Resultats de la cerca

La capital és la Corunya

Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es reflectí en una…

Fill de Juan Martín Cermeño , fou acadèmic de San Fernando 1768 i de l’Academia de Arquitectura 1774 a Madrid Projectà 1753 l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona féu els plans 1760 de la seu nova de Lleida construïda 1761-81 per Sabatini inspeccionà les obres 1762-64 del Collegi de Cirurgia de Barcelona revisà 1761 el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit amb el regne d…

Important centre agro-pecuari, pesca

Fill del duc Guillem I de Borgonya Lluità contra els almoràvits al costat d’Alfons VI de Castella i es casà amb la seva filla Urraca 1090 Rebé els comtats de Galícia 1092 i Portugal 1093 Dirigí la repoblació de les terres de Salamanca, Àvila i Segòvia El seu fill fou Alfons VII de Castella

Cursà filosofia i lletres i treballà com a funcionari del Ministeri d’Hisenda a Ourense fins el 1967, que fou expulsat del cos per la militància al Partido Comunista de España Posteriorment es guanyà la vida com a llibreter S’inicià com a poeta en castellà Barrio de nadie , 1955 i s’incorporà tardanament a la lírica gallega amb  Arredores 1962, testimoniatge d’una desesperada consciència de solitud, d’una tensió dramàtica basada en el fracàs de tot intent de comunicació Non 1967 és un dels llibres més destacats de la lírica gallega actual, al qual seguiren Calados esconxuros 1981, Premio da…

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del…

De mare empordanesa, residí des de la infantesa a Girona i Barcelona i incorporà la llengua catalana en la seva activitat literària, sota la in-fluència de Víctor Balaguer Fou en llengua castellana, però, el seu primer poema publicat, a Girona, l’oriental Pembé-Haré 1856, en tres cants polimètrics, i el 1860 publicà en un full solt una Oda a S M la Reina Doña Isabel II , en la seva visita a Barcelona Dos poemes catalans seus, un sonet Als estels i una evocació de Jaume I, foren inclosos a Los trobadors nous 1858, i a Los trobadors moderns 1859 el poema A Catalunya , en què recorda el seu país…

Vinculat al Club Nàutic Banyoles, fou campió d’Espanya diverses vegades vuit amb timoner i doble escull 1978, vuit amb timoner 1979, 1982, 1984, vuit amb timoner i esquif 1981, quatre amb timoner 1983, 1984, quatre escull 1986, 1987 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, en la prova de quatre sense timoner, i obtingué diploma olímpic en les dues cites

Presidí el Club Esportiu Europa 1986-95 Al final del seu mandat s’inaugurà la remodelació del terreny de joc, que passà a denominar-se Nou Sardenya, i el primer equip ascendí a segona B