Resultats de la cerca

Durant la Comuna intentà en va de fer de mediador entre el govern i els revolucionaris Diputat per París 1876-93, milità entre els republicans radicals i atacà la política dels moderats Orador incisiu, féu perdre la majoria al govern Ferrey 1885 en denunciar-ne la política colonial Les relacions amb persones implicades en l’escàndol del canal de Panamà li feren perdre l’escó de diputat 1893 Més tard, el cas Dreyfus li féu guanyar popularitat, novament, en publicar al diari “L’Aurore”, que ell dirigia, l’article de Zola J'accuse Quan la victòria del dreyfusisme determinà l’ascensió dels…

Interessat per l’estudi dels gasos, el 1906 modificà el mètode Linde per a l’obtenció d' aire líquid i el féu més econòmic Més tard, l’any 1911, reeixí en la realització d’un procediment industrial de separació dels components de l’aire per destillació fraccionada L’any 1910 començà els estudis sobre les descàrregues elèctriques en gasos, que li mostraren la possibilitat de llur ús en illuminació Primerament l’aplicà només als cartells lluminosos, però quan, el 1930, recobrí interiorment els tubs amb substàncies fluorescents que feien una llum blanca, llur utilització s’estengué pertot arreu…

Especialitzat en geografia urbana i regional, fou professor de les universitats de Dijon i de la Sorbona i director de l’Institut de Géographie de la Universitat de París Les seves obres més importants són Les villes 1948 i el Traité de Géographie Urbaine 1963, publicat conjuntament amb la professora Beaujeu-Garnier, el qual és un excellent compendi dels nous conceptes de la ciència urbana Publicà, a més, La Bourgogne 1941 i una Géographie Régionale de la France 1966

Es formà al conservatori de París amb Darius Milhaud i el 1953 inicià la seva carrera en el cinema treballant per als cineastes de la Nouvelle Vague Hiroshima mon amour 1959, Tirez sur le pianiste 1960, Le mépris 1963, Viva Maria 1965 Parallelament desenvolupà també una important activitat internacional Women in Love 1970, Il conformista 1970, Julia 1977, etc

Professor d’estadística a les universitats de Nancy 1919-33 i de París 1935 i de física matemàtica a la Universitat de París 1949-60 Ocupà la direcció de l’Institut de Statistique de París 1934 i la presidència de l’Institut Internacional d’Estadística 1953-60 Membre de l’Académie des Sciences, ha estat un dels representants més destacats de l’escola francesa contemporània d’estadística —molt interessant per les seves aplicacions a la psicologia i la biologia—, amb valuoses aportacions a les teories de la probabilitat i de la informació Cal remarcar les seves investigacions en els camps de la…

Boxejà en totes les categories Fou campió d’Europa dels pesos wèlters 1911, mitjans 1912 i pesants 1913 Guanyà el títol mundial dels semipesants 1920 en batre Batting Levinsky per KO Es retirà el 1927

Després de fer de lector a la Universitat de Varsòvia, el 1925 se n'anà a Turquia com a encarregat d’un curs d’història de les religions i establí contacte amb les llengües caucàsiques Més tard, el 1931, installat a Uppsala com a lector d’aquella universitat, estudià el folklore i les llengües nòrdiques Des de l’any 1948 fou professor del Collège de France Investigà la mitologia indoeuropea fent servir el mètode comparatiu per tal de conciliar l’actitud estructuralista amb l’aproximació històrica Entre les seves obres cal destacar Le festin de l’immortalité Étude de mythologie comparée indo-…

Biòleg, aviat es dedicà plenament a la literatura La seva obra reflecteix una profunda compassió per la humanitat i una gran severitat contra tot allò que pugui alterar l’essència de la creació En les seves sèries de novelles Salavin , 1920-32, i Les Pasquier , 1933-41 la composició rigorosa és al servei de les tesis que desenvolupa Des de les primeres obres, condicionades pels records de la guerra del 1914, la seva visió del món se centra en un modern humanisme espiritual El segon cicle novellístic, més autobiogràfic, presenta l’evocació viva i precisa d’una societat en estat de crisi

Deixeble d’Édouard Bourciez i influït per Gilliéron, Rousselot i Grammont, es doctorà amb Études de dialectologie landaise —acompanyats d’un Petit Atlas linguistique d’une région des Landes — i Recueil de textes des anciens dialectes landais Fou professor de filologia romànica i de lingüística general a la Universitat de Montpeller 1911-13 i a la Sorbona 1933-47 Especialitzat en geografia lingüística i gramàtica històrica, acollí amb interès les noves teories lingüístiques Entre els seus nombrosos treballs destaca Linguistique et dialectologie romanes problèmes et méthodes 1923…

Fou un dels fundadors del grup Forces Nouvelles 1935 Conreà una pintura de dibuix precís, situant les figures i els objectes en perspectiva i llocs inusitats per tal de crear uns efectes plàstics imprevists, en una primera etapa dins un realisme ascètic Trobada de Crist i els presoners , 1941 i posteriorment dins composicions simbòliques La vall del Tíber 1967