Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Francesc Riuró i Llapart
Arqueologia
Delineant i arqueòleg.
Vida i obra Estudià dibuix lineal, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de Girona, on tingué de professor Josep Aguilera Des del 1928 treballà de delineant en el despatx de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí 1928-35, on continuà formant-se professionalment i intellectualment Una part de l’experiència d’aquests anys se centrà en les tasques d’excavació, documentació i restauració dels Banys Àrabs dirigides per Masó Fou aquest qui li presentà el 1930 Josep de C Serra-Ràfols, arqueòleg de l’equip de Pere Bosch i Gimpera, quan explorava i documentava les muralles antigues gironines,…
,
Montfullà

Montfullà, Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), de poblament principalment disseminat, situat a llevant del cap del municipi, a la dreta de la séquia de Monar.
L’església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 822, fou possessió de la seu de Girona Era lloc reial
Flaçà

Vista del poble de Flaçà (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…
les Torres de Palau

Les Torres de Palau, antic terme de Palau-sacosta (Gironès)
© Fototeca.cat
Estanyol

Vista general de l’Estanyol a Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme.
L’església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704 El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l’existència d’un castell Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d’un poblat ibèric s IV-III aC
Raset

Vista parcial de Raset, a Cervià de Ter (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del terme de Cervià de Ter (Gironès), al NE del cap del municipi.
El lloc ja és esmentat al s XI l’església és dedicada a sant Cristòfor
Natàlia Molero i Lloret
Cinematografia
Política
Literatura catalana
Política, gestora cultural, narradora i dramaturga.
Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya 1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…
,
Josep Ramis
Pintura
Pintor.
El 1919 emigrà a Amèrica i residí un temps a Cuba i després a Veneçuela i a Colòmbia Aviat s’establí als EUA, a San Francisco, on estudià art Conegué a Monterey, el sacerdot català Ramon Mestres, que li encarregà pintar un viacrucis que anava des de la missió del Carmel a Monterey aquest treball li feu despertar l’interès per la història de les missions californianes, fundades per fra Juníper Serra Ginebró Serra El 1933 inicià la decoració de les esglésies d’aquestes missions S’inspirà per pintar molts quadres en la vida i els costums dels indis aborígens Viatjà per tot Amèrica, des de Mèxic…
Maria Gay i Tibau
Cristianisme
Religiosa.
El 1850 es traslladà a Girona i serví el Dr Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Caterina de Girona El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals El 1880 la congregació inaugurà el noviciat, i els anys següents fundà noves comunitats a la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Blanes El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació aprovació definitiva del 1936 El 1996 s’obrí a la diòcesi…
Joan Maria de Ribot i de Balle
Arquitectura
Arquitecte.
Llicenciat en arquitectura i urbanisme 1947 i doctorat en arquitectura 1965 fou durant molts anys vocal delegat de Girona a la junta de govern del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, des del qual intervingué, entre el1975 i el 1986, en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, l’església de Sant Nicolau de Girona, el claustre i la torre…