Resultats de la cerca

Deixeble de Couture a París De jove collaborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra Fou professor de dibuix a Girona, president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts i fundador i director de l’Ateneu Gironí Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França 1885-97 Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia , Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEIEG Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Assolí la cinquena posició en el Campionat del Món en la categoria total olímpic 2002 Guanyà dues medalles de bronze en les categories d’arrencada i dos temps en els Jocs Mediterranis 2001 També participà en uns Campionats d’Europa en categoria total olímpic 2004 i en els campionats mundials 2003 Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Després de córrer els 5000 m, el 1942 es passà als 3000 m obstacles i aconseguí el subcampionat català i la tercera posició al d’Espanya El 1943 guanyà el Campionat de Catalunya i se situà segon del rànquing espanyol El 1944 fou subcampió d’Espanya i tercer al Campionat català, i el 1945, tercer al Campionat d’Espanya També fou subcampió català de cros 1944 i tercer classificat 1942

És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu…

Es formà en cercles musicals sardanístics i ben aviat ingressà a la Cobla Juvenil Cervianenca i a la Cobla Art Gironí Més tard fou membre de diferents orquestres simfòniques, com ara l’Orquestra Pau Casals, de la qual era tenora solista Molt vinculat a la vida musical de Girona, hi fundà l’Orfeó Cants de Pàtria i fou professor de diferents escoles de música Es dedicà a compondre sardanes i el seu nom destacà per haver estat l’impulsor del Museu de la Sardana de Girona

Milità al Club Olímpic Farners, el CA la Selva i el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG En edat júnior assolí dos títols catalans de 400 m 1991, 1992 i en categoria promesa el de 200 m 1993 En categoria absoluta aconseguí un títol català de 200 m en pista coberta 1993 i dos a l’aire lliure 1997, 1998 Com a component de l’equip del GEiEG establí el rècord català de relleus 4 × 100 m 1995 També acredità la plusmarca amb la selecció catalana 1997

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1968-80 procedent de l’Atlético de Madrid Obtingué tres Lligues 1969, 1973, 1980 i tres Copes del Generalísimo 1969, 1972, 1973 amb el Barça Fou setanta-vuit vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980 Es retirà en el Barça i després fou director tècnic del club Com a entrenador, dirigí el Papiol, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i el Sant Antoni de Vilamajor, entre d’altres, i fou seleccionador català

S’inicià al Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya júnior 1986 Passà pel Gijón 1986-88, el Tenerife 1988-89, el Gran Canària 1992-94 i el Cornellà 1994-95, i fou entrenador ajudant al Club Bàsquet Girona 1989-92 i 1995-96 A la Lliga ACB, dirigí l’equip gironí 1996-2003, l’Alacant 2003-07, el Granada 2008-11 i, durant uns quants mesos, l’Estudiantes 2012 La temporada 2012-13 fitxà pel Fuenlabrada Basket

Jugà a basquetbol i assolí la Lliga Catalana 2008 amb el Club Bàsquet Salt El mateix any s’inicià en l’halterofília i competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí Es proclamà campiona d’Espanya universitària en la categoria de menys de 53 kg 2010, 2011 En categoria absoluta, guanyà tres Campionats de Catalunya 2009, 2010, 2011 i una Lliga Catalana 2009, i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya 2010 i en la Copa de la Reina 2010, sempre en la mateixa categoria Integrà la selecció catalana d’halterofília

S’inicià al Frente de Juventudes de Girona Fou un dels fundadors del CP Tordera, i la temporada 1946-47 fitxà pel Girona HC, on milità durant divuit anys, en dues etapes la primera fins la temporada 1961-62, la darrera com a jugador entrenador, i després de dirigir dos anys l’ADEPAF de Figueres tornà al Girona per jugar una campanya més 1964-65 i ser-ne el tècnic fins l’any 1967 Amb el club gironí guanyà un Campionat de Catalunya 1954 i fou dues vegades internacional absolut