Resultats de la cerca

Doctor en farmàcia i ciències naturals, fou secretari general del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1939, professor de zoologia i mineralogia de la Universitat de Madrid, director de l’Instituto de Edafología de Madrid i membre de la Pontificia Accademia delle Scienze 1948 S'ordenà capellà de l’Opus Dei 1959 i fou nomenat rector de l’Estudio General de Navarra 1960 Publicà El suelo 1940, Origen y formación del humus 1948, Edafología , en collaboració amb A Hoyos de Castro 1948-55 i Consideraciones sobre la investigación científica 1951

Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid

Autor de La porta dels Fillols de l’antiga seu de Lleida 1912, Les mènsules de la nau major de l’antiga seu de Lleida 1913, Guia per a visitar l’antiga seu de Lleida 1915, etc Fou un dels capdavanters de la Renaixença a Lleida Collaborà al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida 1909-12

Viatjà per Alemanya, els Països Baixos i Itàlia, on l’influïren AVignola i SSerlio principalment Al servei de Felip II, el 1563 fou nomenat ajudant de Juan Bautista de Toledo, que havia començat la construcció d' El Escorial i el qual succeí 1567 en la direcció de les obres Retocà els plans primitius modificant fonamentalment l’església i la façana principal Continuà la construcció del palau d’Aranjuez 1564, féu el projecte de la façana sud de l’alcàsser de Toledo 1571-85, projectà la catedral de Valladolid 1580, que no acabà, i féu els plans de la llotja de Sevilla 1583-97 És…

Signa amb el pseudònim Imma Sarduc Autora de dos llibres Hecatèkali 1986, premi Josep M López-Picó 1995 i Porta d’Aura Mar 1992, el 1993 publicà la plaquette Poemes La seva poesia és de caràcter experimental i simultanieja l’hermetisme surrealista i el lirisme de gran força expressiva

Fill del pedagog i historiador Alexandre Galí Estudià filosofia i lletres a Barcelona i a Mèxic Fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat durant la guerra civil i lluità amb l’exèrcit de la República El 1939 s’exilià a França, Cuba i finalment a Mèxic, i s’establí a la capital d’aquest país, on estudià a l’Escuela Nacional de Antropología e Historia Collaborà en la revista “Full Català”, publicada pels catalans exiliats, i promogué, amb aquests, “Quaderns de l’Exili” Es dedicà també a l’arqueologia, collaborant amb Pere Bosch i Gimpera Al seu retorn a Catalunya, el 1948…

Practicà l’handbol abans de ser àrbitre els anys seixanta Debutà a la primera divisió espanyola el 1969 i tres anys després arribà a internacional Arbitrà en un Campionat del Món universitari i dos tornejos preolímpics La major part de la seva trajectòria la feu al costat d’Alexandre Codinach Es retirà el 1980, però continuà collaborant amb la Federació Catalana d’Handbol FCH com a president del comitè d’àrbitres i delegat de les seleccions de base Rebé la medalla d’argent de la FCH i de la federació espanyola

Viatjà per Europa, on estudià les tàctiques militars de Napoleó i fou ministre de la guerra abril del 1808 Formà part de la Junta constituïda per Ferran VII d’Espanya abans d’anar a Baiona, però reconegué després Josep Bonaparte Emigrat a França 1814, escriví, juntament amb Miguel José de Azauza, Memoria sobre los hechos que justifican su conducta política desde marzo de 1808 hasta abril de 1814 1815

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres  CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari de recursos i…

L’any 1563 obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Còrdova en unes oposicions disputades també per Diego Ximénez, mestre de capella interí des del 1561, i Gerónimo de Barrionuevo El 1566 es desplaçà a Zamora per ocupar el mateix càrrec Durant un quant temps treballà a la catedral de Valladolid Entre el 1579 i el 1583 exercí com a mestre de capella a la catedral de Santiago de Compostella i més tard tornà a Zamora, on encara exercia el magisteri de capella el 1593 Després d’aquesta data es perd la seva pista A l’arxiu de la catedral de Valladolid es conserva l’única…