Resultats de la cerca

Diputat pels alemanys dels Sudets al parlament txec 1935-38, fou, després de l’ocupació de Praga per Hitler 1939, secretari d’estat Principal responsable de la matança de Lidice i Lezaky, fou jutjat per un tribunal popular txec i executat

Defensor de la unió de txecs i eslovacs, fou designat primer ministre el 1935 Tractà de satisfer les reivindicacions de les minories, però, davant la intransigència dels sudets adscrits al nazisme, dimití 1938 poc temps abans que Hitler ocupés llur territori

Diputat del Reichstag 1914, formà part de l’assemblea de Weimar, fou ministre de finances 1920 i, nomenat canceller 1921-22, formà un govern amb socialistes i demòcrates Fou també ministre de l’interior 1930-31 S'exilià durant el règim de Hitler

Ascendit a general el 1934, Hitler el nomenà 1938 cap del comandament suprem de la Wehrmacht Fou el principal responsable de la política militar nazi Signà la capitulació alemanya el 8 de maig de 1945 Fou condemnat a mort pel tribunal militar internacional de Nuremberg

Participà en el putsch de Munic 1923 Diputat al Reichstag 1924, el 1925 fundà l' Arbeiter Zeitung De tendència socialitzant, topà amb Hitler, sobretot arran d’uns contactes amb el govern de Von Schleicher 1932 Fou assassinat durant la purga nazi de juny del 1934

Clergue i diputat, fou un dels dirigents del partit populista President del govern autònom eslovac 1938, proclamà la independència d’Eslovàquia sota la protecció de Hitler, i continuà al capdavant del govern 1939-45 Després de la derrota dels nazis, fou condemnat a mort i executat

Edità una octaveta commemorant l’ascens de Hitler al poder, adhesius anticomunistes “Marxistes heu traït Catalunya” i xenòfobs “Fora xarnegos”, “Immigració provoca delinqüència” El seu símbol fou una senyera on l’esvàstica substituí l’estel independentista i els seus escassos seguidors devien procedir d’àmbits nacionalistes radicals catalans

La seva obra representa un esforç coherent, lúcid i distanciat de revisió dels grans mites de la història del seu país Der Grafen Pocci 1967, Ludwig, Requiem für einen jungfräulichen Köning 1972, Karl May 1974, Winifred Wagner 1975, Hitler, eine Film aus Deutschland 1977, Parsifal 1982, Penthesilea 1988, etc

Fou capital, fins a la secularització, d’un petit estat eclesiàstic del Sacre Imperi pabordia de Berchtesgaden El 1933 Adolf Hitler s’hi feu construir una residència de repòs Berghof, destruïda pels francesos el 1945, famosa per les negociacions que hi tingué, especialment el 1938, amb Halifax, Schuschnigg i Neville Chamberlain

Capità de cavalleria durant la Primera Guerra Mundial, afavorí, dins la Reichswehr, l’ascensió de Hitler i se significà, durant la Segona Guerra Mundial, en les campanyes de Polònia i França Ascendit a mariscal 1940, substituí Von Rundstedt en el comandament de l’exèrcit del sud del front de l’Est