Resultats de la cerca

Combaté el liberalisme de l' Aurora Patriótica Mallorquina Fou dirigit pel franciscà Ramon Strauch i Vidal, empresonat diverses vegades pels seus articles Hi collaboraren el felipó Antoni Togores i els dominicans Domènec i Miquel Lladó

Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números

Fill del jugador i dirigent Salvador Comas Lladó, del 1960 al 1972 fou jugador del primer equip de la Unió Esportiva Santboiana Destacà sobretot com a àrbitre Des del 1978 fins al 1996 dirigí 556 partits, dels quals sis foren oficials internacionals, sis internacionals amistosos, 114 de la divisió d’honor i tres finals de la Copa del Rei

Aquesta capella, que era situada prop de Can Lladó al cim d’un turonet, consta que estava abandonada a la darreria del segle XIX i conservava tan sols una part dels murs La referència històrica més antiga data del 1447 tot i que de ben segur existia ja en temps anteriors El lloc era conegut popularment com “el Castellot”

Fou fundat l’any 1978 amb Vicenç Esteve com a president L’any 1980 impulsà la primera edició del Critèrium Vila d’Argentona La temporada 1987 organitzà el Campionat de Catalunya per a veterans Sota la presidència de Josep Lladó, organitzà la Volta Internacional i Preolímpica al Maresme 1989 per a la categoria juvenil durant dues edicions Desaparegué l’any 1993

Impulsat el 1968 per Antoni Almirall, el 2010 era propietat de l’empresa Ceràmiques Calaf i gestionat per Joan Lladó És un camp d’aviació esportiva utilitzat esporàdicament per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i per l’escola d’aviació Top Fly, i també en la lluita contra l’extinció d’incendis Té una superfície de 16,6 ha, una pista d’herba i terra de 810 × 40 m i una plataforma d’estacionament

Format a Manacor 1921 Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid Collaborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda Treballà en marbre i presentà obres a l’Academia de San Fernando amb èxit Formà part de l’Ateneo Español Entre les seves obres hom destaca Mart i Apollo i Dafne

Vida i obra Es traslladà de molt jove a Barcelona, on s’incorporà al grup de poetes modernistes vinculats a El Poble Català , diari del qual fou collaborador Es donà a conèixer amb el recull de proses líriques L’ardenta cavalcada 1909, que revela la influència dels poetes finiseculars francesos i de Gabrielle D’Annunzio, i amb les peces teatrals de tall simbolista Al florir els pomers 1910 i Rondalla al clar de lluna 1912 El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénaga i després a Barranquilla Hi fundà i dirigí la revista Voces 1917-20, considerada la primera revista d’avantguarda de l’…

Pioner de l’aerostació a Catalunya, començà a practicar aquest esport el 1980 Guanyà el seu primer Campionat d’Espanya el 1991 i fou recordista d’altura estatal amb una marca de 6300 m Participà en diverses competicions internacionals, entre les quals destaca el Campionat del Món 1995 Des del 1997 ha participat en totes les edicions de l’European Balloon Festival d’Igualada Formà part d’una expedició a l’Àfrica amb globus juntament amb Carles Lladó Dirigeix l’empresa d’aerostació Vol Aventura

Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica