Resultats de la cerca

Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats

Cavaller i majordom del rei Martí l’Humà Germà de Francesc i de Jofré De jove fou conegut amb el nom de Pericó El 1396 fou enviat com a ambaixador al rei d’Anglaterra per la reina Maria de Luna, per tal de desfer una possible aliança dels súbdits francesos d’aquest monarca amb el comte de Foix, pretendent a la corona catalanoaragonesa però, fet presoner, fou lliurat al comte de Foix El 1397 dugué a terme una altra ambaixada a França

Fill d’ Ermengol VI Fou un gran privat de Ferran II de Lleó, que el nomenà majordom i li feu moltes donacions, especialment després de l’ajut que li prestà en la campanya contra els sarraïns d’Extremadura 1167 Durant les estades al seu comtat concedí cartes de poblament a Agramunt 1163, Balaguer i Castellblanc 1174 El 1166 fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes Morí assassinat, juntament amb el seu germà Galceran de Sales, en circumstàncies i per motius desconeguts

Comanador de Belvís de la Sierra des del 1627 fou —per donació paterna— comte d’Adernò President del regne de Sicília 1635-38, embellí Palerm amb nombroses obres públiques Virrei de Sardenya 1644-59 i de València 1652-59 Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols Majordom major de Carles II El 1667 fou creat cardenal Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València

El càrrec —anàleg al que havia estat creat, el 1283, a Sicília per Pere el Gran— fou introduït a la fi del segle XIII i regulat el 1344 per les Ordinacions de Pere III, per les quals el mestre racional esdevenia un dels quatre grans oficials o dignataris de la cort, juntament amb el majordom, el camarlenc i el canceller Portador de la comptabilitat de tota la corona, fou al segle XV el personatge més important del consell reial, fins a la creació, el 1493, del Consell d’Aragó, que fou substituït pel tresorer general

El 1405 comandà les naus del rei Martí I quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana 1412 Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures

Fill de Khilderic II i de Bliquilda En morir el seu pare 675, fou reclòs en un monestir, on rebé el nom de Daniel, però a la mort del rei Dagobert III fou proclamat rei pels magnats neustrians i s’oposà al majordom de palau d’Austràsia Carles Martell, que el derrotà prop de Lieja 716 i el 1719 Tot i així, a la mort de Clotari IV d’Austràsia 719, Carles Martell li retornà el tron i el reconegué com a rei amb una forma purament nominal de tot el regnum francorum

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família

Fou majordom del rei Pere I, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 A la mort del rei 1213, fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l’alliberament de l’infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol, favorable al rei, de Pero Ahonés , lligam refermat pel casament d’aquest amb una neboda seva

El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament