Resultats de la cerca

Publicà els tres contes La guerra tal com és , Egoismes i L’home que no sabia estimar 1931 en un volum prologat per Marià Manent També l’assaig Els dos poders 1929, i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol 1950, reeditat el 2002 i En tot lloc i en tot moment 1952 Com a propagandista catòlic publicà també L’intellectualisme catòlic i l’esperit de sant Lluís Gonçaga 1927 Traduí El deixeble de Paul Bourget 1928

Doctora en filologia Ha publicat els reculls Remor alè 1993, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1992, A les palpentes del vidre 1998, premi Marià Manent 1997 i Tots els noms de la pena 2002 Amb Flors a casa 2007 ha guanyat la flor natural als Jocs Florals de Barcelona 2007 Els seus poemes es debaten entre la responsabilitat moral de l’artista i l’obligació de l’artista de celebrar el mónÉs coautora, amb Pau Sif, de l’antologia Ai València 2003 Ha estat antologada a 21 poetes del XXI 2001 i Imparables 2004

Fou constituït a l’antiga masia de can Manent, al Camí Ral El 2002 s’inaugurà la rehabilitació de l’antiga 1884 fàbrica del gas, on el museu, totalment renovat, obrí el 2005 la primera fase de la seva exposició permanent S'hi pot veure l’evolució de les tècniques i la indústria de l’estampació tèxtil des del segle XVIII fins a l’actualitat, i indianes, reproduccions de vestits dels segles XVIII i XIX i una passarella que recrea l’evolució de les robes i els motius estampats Forma part del mNACTEC

Arribà a Catalunya el 1921 i féu amistat amb Josep Pla, Carles Riba, Marià Manent, etc Residí molts anys al Maresme i a la Costa Brava Divulgador de temes històrics i psicològics, fou oficial durant la Segona Guerra Mundial i corresponsal a Espanya durant la guerra civil Publicà, entre d’altres obres, Dancing Catalans 1927, Behind the Spanish Barricades 1936, Gatherings from Catalonia 1953 i Sex, Sin and Sanctity 1963 Durant la guerra civil organitzà la tramesa periòdica de queviures per a una dotzena d’escriptors catalans, de diverses ideologies

Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla

Vida i obra Germana de Josep Sebastià Pons i coneguda amb el pseudònim de Simona Gay Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat Començà les seves collaboracions a la premsa catalana a La Revista , “La Nau” i “Clarisme”, i escriví també en publicacions rosselloneses com “Tramontane” 1956-65 Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor natural als…

Ingressà com a escolà a l’església de Sant Jaume de Barcelona, on estudià solfeig, piano i nocions d’harmonia amb el mestre de capella Nicolau Manent A setze anys substituí el mestre, i continuà els estudis d’orgue i composició amb Anselm Barba i Josep Ribera El 1874 entrà com a professor de música i mestre de capella als jesuïtes de Barcelona, i alhora desenvolupà una intensa tasca docent en diferents centres d’ensenyament religiós de Barcelona Fou un wagnerista fervent, fins al punt que el 1882 anà a Bayreuth a l’estrena de Parsifal Compongué majoritàriament obres religioses

S'educà a la Gran Bretanya i el 1882 tornà a l’Índia, el seu país natal, on adquirí una ràpida popularitat com a periodista i autor de contes Plain Tales of the Hills, 1887 Novament a Anglaterra 1889, fou el gran cantor de l’imperialisme britànic, en novelles com The Light that Failed 1891 i els poemes de Barrack-room Ballads 1892, tot i que les seves obres més reeixides són les que recreen ambients de l’Índia, com The Jungle Book 1894 traducció catalana de M Manent —'El llibre de la jungla'—, 1962 i, sobretot, Kim 1901 Obtingué el Premi Nobel de literatura el 1907

La jove muller de Barbablava, tot desobeint-lo, descobreix els cadàvers de les sis dones que havia tingut el seu marit aquest vol matar-la, però arriben els germans de la noia i la salven Figura en les traduccions catalanes dels contes de Perrault d’Oriol Martí i Lluís Via, 1907, i de Ramon Miquel i Planas, 1909 i en el Llibre de Fades, d’Arthur Rackham, traduït per Marià Manent 1934 Aquest tema ha inspirat una opereta de Jacques Offenbach — Barbe-bleue 1866— una òpera de Paul Dukas — Ariane et Barbe-bleue 1907— i una òpera de Béla Bartók — El castell de Barbablava 1911—

De professió treballa a l’ensenyament públic com a psicopedagoga Ha publicat els reculls de poemes  Bri de vols 1996, Clissar les hores 1998, Totes les mars són una sola mar 2005, Fragments de cel 2007,  Bastir la mar endins 2008, premi Jordi de Sant Jordi 2009,  En el desert dels meus ulls 2009, premi especial de poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2008,  Itinerari de tendresa 2010, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia 2009,  Paraules sota la pell de l’univers 2012,  Aquest so entre el no-res i l’infini t 2016 i  En el decréixer de la pluja 2017, premi Marià Manent de…