Resultats de la cerca

Al capdamunt del serrat hi ha l’església i santuari del Salvador que depèn de Moror Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec

De la seva església parroquial Sant Salvador depenien els llocs de Sant Just i de l’Ametlla de Montsec després Oroners passà a dependre de l’Ametlla

Forma superfícies subparalleles als plans d’estratificació i escarpaments que tallen els estrats densos Als Països Catalans n'hi ha molts exemples, com a la Plana de Vic, Sant Llorenç del Munt i el Montsec, per exemple

És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué

El vilatge de Conill, situat en un dels contraforts meridionals de la serra del Montsec i documentat des del segle XII, tingué una església que depenia de Sant Pere d’Àger Aquesta vinculació és recollida en el llibre de sinodals del 1648

L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies

El gènere que dóna nom al grup, Nothosaurus , podia arribar als 3 m de llargària d’altres, com Lariosaurus , trobat a les calcàries del Montsec, no arribaven als 80 cm Al final del Triàsic foren substituïts per un altre grup relacionat amb ells, els plesiosaures

Membre del Club Arquers del Montsec, l’any 2002 participà en el primer Campionat d’Espanya d’arc tradicional en la modalitat d’arc recte Després de diversos podis es proclamà campió d’Espanya d’arc recte en sala 2008 També aconseguí tres Campionats de Catalunya d’aquesta modalitat

Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en…

Participà en nombrosos concursos catalans i estatals de tir amb arc entre el 1960 i el 1980 El 1984 fou soci fundador del Club Arc Montjuïc Director tècnic de la Federació Catalana de Tir amb Arc, fou també entrenador estatal de diversos clubs, com ara el Club d’Arquers del Montsec És president del Club Escola Arquers de Barcelona