Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
Henri de Lubac
Cristianisme
Teòleg jesuïta francès.
Professor de la facultat teològica de Lió i un dels teòlegs influents en el concili II del Vaticà, entre les seves obres destaquen Catholicisme 1938, Le drame de l’humanisme athée 1945, Surnaturel 1946, diversos escrits sobre exegesi medieval i sobre Teilhard de Chardin, L’Église dans la crise actuelle 1969, Paradoxe et Mystère de l’Église 1967, Athéisme et sens de l’homme Une double requête de ''Gaudium et spes ' 1968, La foi chrétienne 1969, Les églises particulières dans l’Église universelle 1971 El seu interès per la història de la teologia se centrà en Pic de la Mirandole 1974, La…
escola cristiana d’Alexandria
Moviment iniciat el s II dC en el si de la comunitat cristiana d’Alexandria.
De primer antuvi era una escola catequètica que, per la seva vàlua, cridà l’atenció de molts pagans cultes La seva etapa important començà amb Pantè, estoic convertit, i culminà amb Climent ~150 — ~215 i Orígenes ~185 — ~255, seguits d’altres teòlegs com Dionís ~190 — ~265, Teognost s III i Pere Amb ocasió de la controvèrsia ariana sobresortí Atanasi ~295 — ~373, seguit de Dídim el Cec 313-398 i, amb ocasió de l’heretgia nestoriana, Ciril 373-444 Per influència del platonisme, aquesta escola es caracteritzà per la seva insistència en la transcendència de Déu Alhora, defensà la…
José Lezama Lima
Literatura
Escriptor cubà.
Un dels principals animadors del món literari havà i fundador de diverses revistes com “Verbum” 1937, “Espuela de Plata” 1939, “Orígenes” 1944, etc La seva poesia — Muerte de Narciso 1937, Enemigo rumor 1941, La fijeza 1949, Dador 1960, Fragmentos a su imán 1977— es caracteritza per la creixent complexitat, el gruix verbal i conceptual i el propòsit de donar una nova visió del món, mitjançant una violentació metafòrica, rítmica i fins i tot sintàctica Això no obstant, el que el poeta vol no és suggerir estats confusos, sinó assolir davant el fet poètic un nou punt de referència…
Manuel Luis del Yerro Ordaz
Historiografia
Literatura
Historiador i crític literari.
De molt petit emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Dedicat a la literatura, després de destacar en aquest camp, fou secretari de la Sociedad Argentina de Autores Entre les seves obres cal esmentar El teatro en el Río de la Plata, desde sus orígenes hasta nuestros días 1946, el contingut de la qual és un extens i acurat treball d’investigació sobre l’activitat teatral des de l’època colonial El hombre de campo en nuestro teatro El drama rural , publicat per l’Editorial Hachette de Buenos Aires, i algunes obres de teatre com Maternidad, Sobre los…
Juli Pernas López
Esport general
Dirigent esportiu.
Des del 1981 ha ocupat diferents càrrecs directius a l’Àrea de Joventut i Esports de l’Ajuntament de Barcelona Presidí la Federació Catalana de Beisbol i Softbol 1986-94 i fou comissari tècnic de la Federació Europea i Internacional de Beisbol 1993-2004 Des de l’any 2000 presideix la Federació Espanyola de Beisbol i Softbol Fou un dels impulsors del Campionat d’Europa de Beisbol 2007 A més, fou vicepresident i secretari de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1988-94 i, des del 1988, és membre del Comitè Olímpic Espanyol, del qual presideix la Comissió d’Esport i Medi Ambient i…
Fèlix Domènech i Roura
Heràldica
Heraldista, fill de Lluís Domènech i Montaner, dirigí les edicions pòstumes de les seves principals obres erudites.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’investigació erudita…
Josep Burgaya i Riera
Historiografia
Historiador i polític.
Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d'Empresa i Comunicació, de la qual fou degà entre el 1995 i el 2002 Ha estat també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic en representació del PSC, partit del qual el 2012 es desvinculà Ha publicat El estado del bienestar y sus detractores A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis 2013 i El futur ja no és el que era Reflexions d'urgència en temps d'incerteses 2013…
Joaquín González Echegaray
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Doctorat en prehistòria a Barcelona Dedicat principalment a l’estudi del Paleolític, realitzà troballes espectaculars, en collaboració amb LG Freeman, com les de Cueva Morín sepultures aurinyacianes i la Cueva del Juyo santuari del Magdalenià III, ambdues a Santander Entre altres obres, publicà Los Cántabros 1966, Pinturas y grabados de la cueva de Las Chimeneas 1974, Excavaciones en la terraza de El-Khian Jordania , en dos volums 1964 i 1966, Cueva Morín , en dos volums 1971 i 1973 i Altamira y sus pinturas rupestres 1985 En collaboració amb LG Freeman escriví Orígenes del…
Jordi Lluís Marzo
Pedagogia
Comissari d’exposicions, escriptor i pedagog.
Professor de l’Escola Elisava i de la Universitat Pompeu Fabra, ha desenvolupat la seva activitat de comissari en la majoria d’institucions catalanes d’art contemporani Entre d’altres, ha comissariat les exposicions “Tour-ismos” a la Fundació Tàpies 2004, “Hempreslaradio” al Centre d’Art Santa Mònica 2006-07, “Spots electorales El espectáculo de la democràcia” a La Virreina 2008, “Low-Cost Libres o cómplices” al FAD 2009 i “El defecte barroc Polítiques de la imatge hispana” al CCCB 2010 Ha publicat Planeta Kurtz 2002, Me, Mycell and I Tecnología, movilidad y vida social 2003, Fotografía y…
Hugo Obermaier
Geologia
Paleontologia
Prehistòria
Prehistoriador, geòleg i paleontòleg.
Sacerdot 1900, fou professor a Viena i a París El 1914 s’installà a Madrid, on fou creada per a ell la càtedra d’història primitiva de l’home 1922 Adquirí la ciutadania espanyola 1924 i fou elegit membre de la Real Academia de la Historia 1926 Des del 1938 professà a la Universitat de Friburg Cal assenyalar els seus treballs en nombrosos jaciments prehistòrics de l’Europa central i de la península Ibèrica i l’estudi del glacialisme a diversos punts d’Europa Obres principals Der Mensch der Vorzeit 1912, La Pasiega à Puente Viesgo 1913 amb HBreuil i HAlcalde del Río, La Pileta a Benaoján 1915…