Resultats de la cerca
Es mostren 712 resultats
Rosa Conesa Boronat
Natació
Nedadora.
Membre del CN Montjuïc, fou especialista en proves de velocitat El 1979 guanyà la tradicional i popular Copa Pasqua i el 1980 fou campiona absoluta de Catalunya i d’Espanya de 100 m lliure
Al concili de Nicea es debat sobre la naturalesa divina de Crist
Al concili de Nicea, amb la presència de 318 bisbes, es debat sobre la naturalesa divina de Crist i es fixen la data de la Pasqua i la fórmula de la professió de fe credo
Colmà
Cristianisme
Monjo del monestir irlandès d’Iona, i després bisbe de Lindisfarne.
Al sínode de Whitby 663 s’oposà a l’acceptació de la data romana de la Pasqua, renuncià la seva diòcesi i fundà un monestir de resistents La seva festa se celebra el 18 de febrer
Rossend Llurba i Tost
Literatura catalana
Teatre
Música
Escriptor teatral i poeta.
Autor de consum, publicà una vintena d’obres en català Drama d’amor , Pasqua florida o les caramelles , La Costa Brava , entre d’altres Escriví, amb èxit, versos de cuplets, a l’època daurada d’aquest gènere
,
pa àzim
Alimentació
Religió
Pa fet sense llevat.
Era usat segons l’antic ritual hebraic, durant la setmana de Pasqua Emprat també des de l’antigor per l’Església armènia, actualment el fa servir també la litúrgia catòlica occidental en la celebració de l’Eucaristia
els Oms
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Oms) del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), situat a 1 180 m alt., al SW del poble, en un coll que separa les aigües de les rieres de Merlès i de Borredà.
L’església fou construïda al segle XVIII La imatge de la Mare de Déu, possiblement romànica, és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar L’aplec dels Oms se celebra el dilluns de Pasqua
any litúrgic
Cristianisme
Any ordenat de manera que se celebrin successivament els principals esdeveniments de la vida de Crist i els misteris més importants del cristianisme.
Hom sol distingir dues parts la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la Pasqua , i la part del santoral, o calendari de festes fixes L’any litúrgic, a les esglésies llatines, comença amb l’advent, temps de preparació al Nadal i a l’Epifania a les esglésies orientals hi ha alguns diumenges previs al Nadal, però sense un cicle definit com l’advent Les esglésies de tradició siríaca fan precedir encara aquests diumenges dits ‘de les Anunciacions’, d’uns altres, anomenats ‘de la Dedicació’ La Pasqua, amb la Setmana Santa , centre de l…
Refet
Santuari
Santuari del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme de Tudela de Segre, on es venera la Mare de Déu de Refet, als vessants meridionals de la muntanya de Grialó, al NE de Seró.
L’actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior La imatge és una talla romànica Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet , notable exemplar d’aquesta espècie
Víctor I
Cristianisme
Papa (189-199).
Intervingué en la qüestió litúrgica de la data de celebració de la pasqua , condemnant Blícrates d’Efes i els altres bisbes de l’Àsia Menor que la celebraven el dia 14 de nīsan , en lloc del diumenge següent No consta que morís màrtir
la Tosca
Santuari de la Tosca
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Llet, del municipi de Castellcir (Moianès), a la vall de Marfà, a la dreta de la riera de Marfà, prop de l’antic molí de Brotons.
Prop d’aquest indret hi havia al segle XI la capella de Santa Maria de les Illes, més tard desapareguda L’actual santuari fou edificat en 1632-40 i restaurat el 1942 La vila de Moià hi anava en processó el dimarts de Pasqua