Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Pere Planella i Reixach
Teatre
Director teatral.
Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…
moira
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Cadascuna de les divinitats del destí, en la mitologia grega.
Filles de Zeus i de Temis —o, segons una altra genealogia, de la Nit—, apareixen en Hesíode formant una tríada en Homer la moira és una de sola que presideix els moments culminants de la vida humana naixement, matrimoni i mort D’elles tres, Cloto té a les mans el fil de la vida, Làquesis fixa la sort i Àtropos és la irremovible fatalitat de la mort Llur cega ineluctabilitat és com una llei que frena fins el mateix poder dels déus i com una fixació de les lleis físiques i morals tal com es palesa en l' Orestea d’Èsquil i també en Sòfocles, que fa desenvolupar llur poder a l’…
Georges Lavaudant

Georges Lavaudant (darrere) durant l’assaig de l’obra El misantrop
© TNC / David Ruano
Teatre
Director de teatre francès.
Dirigí, amb Gabriel Monnet, el Centre Dramatique National des Alpes CDNA de Grenoble 1976-81 i la Maison de la Culture de Grenoble 1981-86 L’any 1986 fou nomenat codirector del TNP-Villeurbanne, juntament amb Roger Planchon, i des del març del 1996 dirigeix l’Odéon-Théâtre de l’Europe, on ha estrenat, entre altres obres, Histoires de France 1997, de MDeutsch i GLavaudant Ajax-Philoctètes 1998, de Sòfocles La noce chez les petits bourgeois 1998, de BBrecht L’Orestie 1999, d’Èsquil La Mort de Danton 2002, de GBüchner El Pelele 2003, de JCBailly, i La Cerisaie 2004, d’AČekhov, entre…
Francesc Lucchetti i Farré

Francesc Lucchetti i Farré en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Literatura catalana
Actor i dramaturg.
Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss El balcó , de Jean Genet El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra Maria Rosa , d’Àngel Guimerà Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells El manuscrit d’Alí Bei i Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet Els set contra Tebes/Antígona 2002, sobre textos d’Èsquil i Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich Lear , d’Edward…
,
Josep Franquesa i Gomis

Josep Franquesa i Gomis
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i assagista.
Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana , La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença , Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases de Manresa…
,
Seamus Justin Heaney

Seamus Justin Heaney
DP
Literatura
Poeta irlandès.
Pertanyent a una família catòlica d’Irlanda del Nord, es graduà a la Queen University de Belfast l’any 1961 Durant uns quants anys exercí la docència a l'ensenyament secundari i del 1966 al 1970 ensenyà literatura anglesa a la Queen University Després d’un parèntesi a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley 1970-71, s'establí a Dublín, on treballà com a collaborador en la premsa i com a editor fins el 1975, i es dedicà novament a l’ensenyament superior al Carysfort College 1975-80 i posteriorment a Oxford 1989-94 i a Harvard 1985, entre altres institucions La seva poesia té un punt de…
Friedrich Hölderlin
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Destinat a ésser pastor protestant, estudià a Nürtingen i al seminari de Denkendorf i alternà la lectura dels preromàntics alemanys amb l’estudi dels lírics grecs A Tübingen féu amistat amb Hegel i Schelling i s’aproximà a l’idealisme El 1793, a Jena, seguí les lliçons de Fichte i freqüentà Goethe, Herder i Wieland Es traslladà a Frankfurt i hi conegué Susette Gontard, de qui s’enamorà, i la convertí en l’heroïna femenina dels seus Menons Klagen um Diotima ‘Planys de Menó per Diòtima’ El 1797 aparegué el primer volum del seu Hyperion , i tres anys més tard, a Nürtingen i a…
Josep Anton Codina i Olivé
Teatre
Director escènic, pedagog i gestor teatral.
El 1963 ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, on participà com a ajudant de direcció en muntatges de MA Capmany i R Salvat com ara Vent de garbí i una mica de por 1964, Ronda de mort a Sinera 1965 o La bona persona de Sezuan 1966 El 1967 dirigí No importa dónde se nace , de R Salvat, i Balades del clam i la fam , de X Fàbregas, i el 1968, Juli Cèsar , de W Shakespeare Des del 1968 fins al 1975, juntament amb MA Capmany i JV Alcover, formà la Companyia Ca, Barret, i s’encarregà de la direcció i producció dels espectacles de cabaret a la Cova del Drac, dels quals destaquen Dones…
Pere Montengon i Paret
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian com Fingal y Temora i algunes tragèdies de…
,
Èsquil

Escultura-retrat d'Èsquil
© Fototeca.cat
Teatre
Autor dramàtic grec.
Lluità a Marató i Salamina Autor i actor, triomfà a Atenes amb Els perses 472 aC i la trilogia tebana 467 aC —de la qual resta Els set contra Tebes , que formava part de la trilogia amb Lai i Èdip —, i a la cort de Hieró, a Sicília, amb Les Ètnees 470 aC El 458 aC guanyà un concurs amb l' Orestíada , l’única trilogia completa que n'ha restat Èsquil fa de la justícia divina, a la qual l’home pietós ha d’adaptar-se, el nucli del seu pensament teològic En el seu teatre, la fe, justificada pels mites antics, és sempre racionalitzada Introduí en la representació dramàtica un segon actor i, seguint…