Resultats de la cerca

Format a Itàlia 1525, al taller de Perino del Vaga, és documentat a Sevilla l’any 1550 S'inscriu en el corrent manierista intellectual proper a Vasari Hom el considera un dels introductors del manierisme romà a la península Ibèrica D’ell partí l’escola sevillana que, en arribar a Herrera el Viejo, introduí un cert naturalisme Hom en destaca el Retaule del Naixement 1955, catedral de Sevilla

Format a Còrdova, el 1649 retornà a Sevilla, on fundà l’acadèmia de dibuix i pintura 1660 És el més clar representant del barroc a la península Ibèrica Les seves obres tenen un gran moviment compositiu L' horror vacui i el tractament pictòric són els trets més característics del seu art Conceptualment s’inscriu en el corrent contrareformista Els seus quadres de vanitas són una bona mostra d’això Cal destacar-ne In ictu oculi i Finis gloriae mundi , a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672

Poeta, principalment en llatí Es formà a Salamanca i a Barcelona, i, installat novament a Sevilla, obrí l’Escuela de Humanidades y Gramática, on estudiaren gairebé tots els homes que més tard es destacaren en l’Escuela Sevillana No gaire original ni gaire profund, escriví la Philosophia vulgar 1568, d’inspiració erasmista, producte de l’interès que sentia envers la saviesa popular Deixeble, a Barcelona, de Francesc Escobar els anys 1545-47, refongué els comentaris del mestre al Progymnasmata d’Aftoni d’Antioquia en la seva edició de l’obra, In Aphtonii Progymnasmata scholia…

Fundador i director del grup La Cuadra de Sevilla  1971, amb què assumí una postura estètica i social contra la manipulació folklòrica de la cultura andalusa, de la qual el seu primer espectacle Quejío 1972 ja anuncià de manera rotunda, concepció avalada, a més, pel gran impacte que obtingué De les seves creacions posteriors destaquen Andalucía amarga 1979, Nanas de espinas 1982, Les Bacants 1987 d’Eurípides,  Picasso andaluz 1992, Identidades 1994,  Carmen 1996 i Don Juan en los ruedos 2000 Concebé aquests dos últims espectacles per a ésser representats en places de toros amb…

Vida Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542 El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres El 1553 intentà de ser admès com a…

Sacerdot en 1956-70 Es formà a la seva ciutat natal, on fou deixeble de N Almandoz Més tard amplià els estudis musicals al Conservatori de Música de Madrid, on fou deixeble, entre d’altres, de Conrado del Campo A París continuà la seva formació amb Lazare Lévy i Nadia Boulanger El 1954 esdevingué professor d’història i estètica de la música al Conservatori de Sevilla, el 1956 ocupà el lloc de catedràtic en aquest centre, i posteriorment en fou subdirector 1963 i director 1968-78 El 1964 deixà definitivament la docència per dedicar-se de ple a la tasca compositiva Si bé les seves…

Adelantado de la frontera, en fou exonerat pel seu germà Pere I, amb qui es reconcilià al cap de poc 1350 Amb el seu germà bessó Enric, s’uní amb Juan Alfonso de Alburquerque quan aquest es rebellà contra el rei Assetjat per aquest a Toro, s’hi reconcilià novament, i l’acompanyà en la guerra contra Aragó, on ocupà Jumilla, però el rei el féu assassinar a Sevilla

Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència

El 1778 fou nomenat organista segons de la catedral de Sevilla, càrrec que exercí fins a la seva mort Gaudí d’una gran fama com a improvisador a l’orgue, al clavecí i a l’incipient piano Compongué unes 170 obres entre música religiosa i peces per a clavecí, de les quals són prou conegudes les Seis sonatas para clave y fortepiano , opus 1, reeditades a Madrid el 1964, d’estil atractiu i virtuosístic i que posen de manifest el seu talent com a instrumentista

Estudià amb Cristóbal de Morales Fou mestre de capella de les catedrals de Jaén 1546-48, Màlaga 1554 no ocupà el càrrec i Sevilla des del 1555 El 1582 anà a Roma, on conegué Palestrina, i de camí cap a Terra Santa conegué Zarlino, a Venècia Havent-ne tornat, publicà una relació del viatge 1590 És autor de música religiosa motets, misses, etc d’una gran rigor tècnica L’Institut de Musicologia del CSIC de Barcelona n'inicià 1957 la publicació de l’obra completa