Resultats de la cerca

Estudià, a València, teologia i dret canònic El 1559 era professor d’hebreu a la universitat valenciana El 1566 es traslladà a Madrid, on l’inquisidor general i bisbe de Conca Gaspar de Quiroga li encarregà l’estudi i revisió dels concilis de Toledo Quiroga, ja arquebisbe de Toledo, i el papa el recompensaren amb una canongia a Toledo i, el 1582, aquell el designà com a secretari del concili provincial de Toledo Bisbe de Sogorb 1591-97, celebrà un sínode i procurà la conversió dels moriscs De sarracenis neophytis, Sobre la reformación de los moriscos en el reino de Valencia…

Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una sola diòcesi…

La seva església Sant Francesc depèn de la de Sogorb Fou centre del marquesat de Vilatorques

El 1642, Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos A Montpeller, on restà fins al 1644, escriví una Geometría militar Nàpols, 1671 Rescatat, fou educador del príncep Baltasar Carles, però, mort aquest 1646 caigué en desgràcia El 1664 fou enviat com a ambaixador a Roma, i el 1666, com a virrei a Nàpols Visqué fastuosament, embellí Nàpols i féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons el Magnànim 1671 Altre cop a Madrid, presidí el consell…

El terme és de reduïdes proporcions El riu entra engorjat al sector NW, prop de la presa del pantà d’El Regajo les fonts hi són abundants cal destacar la font de l’Esperança, i permeten el regadiu d’unes 120 ha llegums i arbres fruiters sobretot El secà 350 ha és ocupat per vinya i oliveres El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, el 15% a la indústria fàbrica de rajoles i el 40% als serveis La tradicional activitat balneària són nombroses les fonts mineromedicinals ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València, viu ja al començament del s XX als voltants del…

L’església de Sant Bartomeu depèn de Sogorb

Es troba al pla d’Àrguines a l’esquerra de la rambla d’Àrguines , límit entre el Camp de Morvedre i l’Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, a l’indret on convergeixen els termes de Sogorb, Alfara de la Baronia, Algar i Algímia de la Baronia, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d’aquests dos darrers municipis Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d’Algar, el qual el donà als mercedaris, que hi establiren la comanda d’Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l’orde A conseqüència d’haver estat assaltat pels moriscs…

És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…

Llicenciat en dret 1896, formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller 1905 i diputat provincial 1913 Des d’aquest càrrec promogué la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana Fou director i propietari del diari catòlic La Voz de Valencia i president de Lo Rat Penat 1916-19

Afiliat al Partido de Unión Republicana Autonomista, fou regidor de València 1923 El 1931 passà al Partit Radical-socialista Fou director general de mines 1933 i sotssecretari d’agricultura en el ministeri de Marcellí Domingo Diputat per Esquerra Republicana 1935, durant tota la guerra civil fou sotssecretari d’obres públiques S'exilià el 1939