Resultats de la cerca

Professor a la Sorbona 1875, tractà d’explicar els esdeveniments històrics, partint del fenomen religiós, com una successió lògica de fets, cadascun dels quals és conseqüència d’una sèrie de circumstàncies històriques anteriors Les seves obres principals són La Cité antique 1864 i Histoire des institutions politiques de l’ancienne France 1875-92

Síndic de la Sorbona 1602-18, en fou destituït com a fautor del gallicanisme , que formulà en el De ecclesiastica et politica potestate libellus 1611 i que serví de fonament als estats generals del 1614 És conegut també per l’edició i el comentari de les obres de Joan Gerson el 1606

Estudià a l’Escola Normal Superior i a la Sorbona i fou professor a la Universitat de Tolosa Racionalista crític i antidogmàtic, destacà per les anàlisis descriptives dels marcs conceptuals de teories logicoepistemològiques De les seves obres cal citar Les attitudes idéalistes 1949, Structures intellectuelles 1966, L’induction scientifique et les lois naturelles 1975

Fou professor a la Sorbona 1922-48 Edità i escenificà, ajudat pel grup Théophiliens, diverses peces de teatre medieval Publicà, entre d’altres obres, Histoire de la mise en scène dans le théâtre religieux français du Moyen Âge 1906, La grande clarté du Moyen Âge 1943 i La poésie en France au Moyen Âge 1952

Successor de Victor Cousin a la càtedra que aquest ocupava a la Sorbona, fou el cap de l’ala moderada del partit republicà, mentre Gambetta ho era de l’ala radical Ministre en diversos ministeris i defensor constant de la llibertat, àdhuc per als seus adversaris Escriví diverses obres de caràcter polític i de filosofia

Professor a Lilla i a la Sorbona, i autor de treballs sobre musicologia, el seu pensament és també descriptiu i melodiós, centrat en l’home i en l’obra creadora el “quasi no-res”, o l’impossible realitzat Ha escrit L’ironie 1936, Le mal 1947, Philosophie première Introduction à une philosophie du “presque” 1954, Le pardon 1967

Deixeble de JPLaurens a París Adoptà el divisionisme, sense abandonar, però, el món de l’art oficial Alternà un plàcid naturalisme amb un simbolisme místic És autor de grans conjunts murals a l’Hôtel de Ville i a la Sorbona de París, a l’alcaldia de Marsella, al Capitoli de Tolosa —on retratà originalment diversos contemporanis—, etc

Treballà per a Lluís XIII —Versalles, Louvre Pavelló del Rellotge, 1624— Protegit per Richelieu, féu el Palais-Cardinal 1629-36, actual Palais-Royal, i la capella de la Sorbona, a París, i projectà 1631 el castell i la ciutat de Richelieu, a Turena, de pla quadriculat També a París, féu l’església de Saint-Roch 1653

Professor a la Sorbona 1904, defensà una concepció de la realitat basada en la idea de l’assimilació i radicalment oposada a l’evolucionisme de Spencer Escriví Vocabulaire technique et critique de la philosophie 1902-23, Les théories de l’induction et de l’experimentation 1929, Les illusions évolucionnistes 1921 i La raison et les normes 1948

Llicenciada en literatura francesa per la Sorbona Residí uns anys a l’Argentina on collaborà a la revista “Sur” i als EUA Ha escrit les novelles La última niebla 1935 i La amortajada 1938, que representaren una ruptura amb la tendència del criollisme imperant en la literatura xilena, i els contes Las islas nuevas 1939, La maja y el ruiseñor 1960, etc