Resultats de la cerca

Lloctinent del gascó Mahiot de Coquerel, intervingué en la conquesta del principat angeví d’Acaia i s’hi quedà com a vicari general més tard s’autotitulà príncep En 1389-90, aliat amb Venècia, intentà de recuperar les possessions que a Tebes i Atenes havia conquerit als catalans i que poc després li havia pres Nerio Acciaiuoli, el qual féu presoner el 1389

Treballà al Peloponès entre el 470 i el 445 aC Féu sobretot estàtues de bronze, i un Asclepi d’or i vori Les fonts n'esmenten una Aspàsia Afrodita als Propileus, una Atena Nike a l’Olímpia i un Zeus Ammó a Tebes Hom el considera un predecessor immediat de Policlet i el precursor de Fídies i un dels principals escultors de l’estil sever

Representa en el cicle tebà el mateix que Calcant en el cicle troià Hom li atribueix nombroses profecies relatives als esdeveniments més importants de la llegenda tebana Zeus li conferí el privilegi de perpetuar el do de la profecia una vegada mort Així, la seva filla, l’endevina Mantó, fou mare de l’endeví Mopse La seva mort està lligada a la presa de Tebes pels epígons

El seu pare el matà pel fet d’haver malmès un sacrifici al déu, i Apollo el convertí en l’ocell anomenat Aèrop, de mal averany

Pel fet d’haver-se oposat a la introducció, a la seva ciutat, del culte de Dionís, suscità la ira del déu, que el feu trossejar per les mènades, dirigides per la mateixa mare de la víctima Èsquil tractà aquest mite en una obra homònima avui perduda i Eurípides l’emprà com a argument de les Bacants

Es distingí en el setge de Tebes 335 aC i seguí Alexandre el Gran en l’expedició a l’Àsia En morir aquest, convertit en primer ministre, mantingué amb energia les regnes del govern i sufocà la rebellió dels mercenaris grecs de la Bactriana, alhora que reconqueria la Capadòcia Hagué d’afrontar els altres generals d’Alexandre que s’havien aliat contra ell i morí assassinat pels seus propis oficials

Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374

Ensenyà egiptologia a Leipzig Les seves novelles, plenes d’erudició, són obres de divulgació de la història d’Egipte Serapis, Der Kaiser Descobrí un papir a Tebes, anomenat Papir d’Ebers , que és un escrit mèdic del començament de la dinastia XVIII que reprodueix un original molt més antic, de 110 pàgines, dividides en 877 paràgrafs, que tracten de medicina general i proposen remeis per a cada malaltia

Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants Les seves tombes 58 van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX dinasties XVIII-XX, i en llur majoria són reials n'hi ha també, però, algunes de personatges principals Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” Tebes Saquejada, com la resta de necròpolis, ja en…

Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon o d’Antioquia Es digué Margarida abans de casar-se 1185 amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica mort el 1207, amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes