Resultats de la cerca

Situació i presentació A tramuntana confronta, pel roc de la Mona, amb Olesa de Montserrat, a l’esquerra del Llobregat, mentre que a la dreta del riu fa de partió amb el terme d’Esparreguera la riera anomenada primer de Masquefa i després de Magarola Per un petit sector a ponent el municipi confronta amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia A migdia, el termenal amb Sant Esteve Sesrovires i Martorell coincideix en gran part amb el torrent de Can Noguera El límit de llevant, que confronta amb municipis del Vallès Occidental, coincideix amb la riera del Morral en el sector que aquesta fa de…

Setè comte de Lemos, Vilalba i Andrade i marquès de Sarria Fou president del Consejo de Indias 1603-10 i virrei de Nàpols 1610-16 Protegí artistes i literats tingué Lope de Vega per secretari, i protegí els Argensola, Góngora, Espinel i altres autors Cervantes li dedicà Los trabajos de Persiles y Segismunda 1616

Neix a la creu de Saboga, dins el terme municipal de Gandesa Terra Alta, i després de passar pels de Batea i de Vilalba dels Arcs i de limitar, durant un llarg recorregut, aquest darrer terme amb el de la Pobla de Massaluca, desemboca a l’Ebre per la dreta, dins el terme municipal de Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre, vora el despoblat de Berrús

Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de…

Exercí el seu ministeri a Vilalba dels Arcs, Terra Alta, i a València Vers el 1646 emprengué la traducció en vers castellà de totes les obres d’Ausiàs Marc, que féu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March nuevamente corregidas, y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas ha romàs inèdita

Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després

Marquès de Palmerola i comte del Fonollar, fill de Ramon Despujol i de Vilalba Reconegué el pretendent Carles V com a rei i fou vocal de la Junta Superior de Berga 1837, de la qual se separà 1838, per disconformitat amb els crims del comte d’Espanya Fou també conegut amb el nom de Josep Maria d’Amigant un dels cognoms de la seva mare El succeí en els títols el seu fill Ignasi Maria Despujol i Dusay Barcelona 1827 — 1881, un dels fundadors 1851 i president 1862-66 de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Capellà a Vilalba dels Arcs Terra Alta i beneficiat a Sant Miquel de València Cap al 1646 emprengué la traducció en vers castellà de tota l’obra d’Ausiàs Marc, que feu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March, nuevamente corregidas y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas Romangué inèdita al segle XVIII, un manuscrit d’aquesta traducció fou descrit per V Ximeno, mentre que Cerdà i Rico utilitzà notes que sobre la traducció havien deixat els…

Aquest castell pertangué a la baronia de Castellví de Rosanes El terme de Voltrera és esmentat des del 996, però el castell no és documentat fins el 1027 n’era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví En fer testament el 1058 Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví, que l’hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue A la generació següent, el castell revertí de nou al llinatge troncal, ja que el…