Resultats de la cerca

Aler de més de dos metres d’alçada, passà per les categories inferiors del FC Barcelona fins a debutar amb el primer equip el 1984 Les dues temporades següents participà en la consecució d’un Mundial de clubs i dues Recopes d’Europa Fou cedit al Joventut de Badalona, on jugà dues temporades i guanyà, en la primera, la Copa Príncep d’Astúries Retornà al FC Barcelona el 1988, on jugà fins al 1991 i guanyà dues Lligues ACB 1989, 1990 Passà posteriorment al CB León 1991-93, novament al FC Barcelona 1993-94, al València Basket Club 1994-95 i finalment de nou al Joventut de Badalona 1995-97, amb el…

Competí pel CN Reus Ploms, CN Judizmendi, Mijas Ttiatlón Club, Canal Isabel II, Excellent Team, Passatge Esport i Club Triatló Manresa, i també pels equips Asics Team alemany i Montluçon i Haribo francesos Es proclamà sis vegades campió de Catalunya de triatló i tres de duatló, dos cops campió d’Espanya de triatló 1996, 1999 i un de duatló 2004, i campió sud-americà de triatló 2006 Ha guanyat importants triatlons com el de Barcelona 1994, 1995, 2000, 2001, Fuente Álamo 2000, 2002, 2003, Eivissa 2005 i nou edicions del de Manresa Fou campió dels Tri-Trials a Catalunya 2006, 2007, 2008, Terol…

Vinculat al Club Natació Barcelona 1974-77, amb  Hans Ruf  com a entrenador, i al Club de Futbol Barcelona 1978-79, sota la disciplina de Jaime Enciso Fou campió 1976 i subcampió 1978 de Catalunya dels 110 m tanques, i campió d’Espanya junior 1976 i tercer en el Campionat d’Espanya absolut 1978 en la mateixa prova També fou campió català de salt de llargada 1978 i campió d’Espanya 1976 i de Catalunya 1977 de 4 × 100 m En pista coberta fou tres cops campió català dels 50 m tanques 1975, 1976, 1977

S’inicià en el Club Cadí Canoë Kayak, i s’especialitzà en eslàlom Competí en canoa simple i en canoa biplaça, amb Jordi Domenjó Fou diverses vegades campió de Catalunya en categories cadet, juvenil i absoluta Fou campió d’Espanya per equips i en C2 2009, 2010, 2011 Participà en canoa simple en el Campionat d’Europa júnior 2005 i en el Campionat del Món júnior 2005, 2006 En canoa biplaça competí en proves de la Copa del Món 2009, 2010 També participà en el Campionat d’Europa de la Seu d’Urgell 2011 i en els Campionats del Món Seu d’Urgell 2009, 2010 i 2011 Ha format part de l’organització de…

Becat al Centre d’Alt Rendiment per la federació espanyola 1988-94, formà part de l’equip olímpic Durant aquests anys guanyà una medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Campionat del Món de Nova York 1993, medalla de bronze en el Campionat d’Europa de València 1992, medalla d’or del Campionat d’Europa a Sant Petersburg, medalla de bronze en la V Copa del Món 1994 i campió del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1991, entre d’altres El 1993 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu Posteriorment fou tècnic de la selecció espanyola Des del 1993 és director de l’Escola…

Membre del Club Esportiu Studio, guanyà amb Saray Martín la medalla de bronze en parelles al campionat europeu del 2003 i aconseguí la sisena posició individual el 2005 Participà en el campionat mundial del 2004, en què obtingué la quarta posició en grups i el subcampionat en la prova d’equips També fou campió individual i subcampió en parelles al Campionat de Catalunya 2004

Participà en diversos Europeus, on obtingué medalla d'or en triple salt 2009 i salt de longitud 2016, quatre medalles de plata en 100 m i 4 x 100 m, el 2001, i salt de longitud, el 2005 i el 2009 i quatre de bronze en el salt de longitud, el 2003 i el 2014 els 4 x 100 m, el 2003 i el 100 m, el 2009 També participà en set Mundials 2003 2006, on guanyà una medalla d’or al triple salt i una de bronze al salt de longitud 2007 2011, una de plata en el salt de longitud i una de bronze en el 4 x 100 m 2013, un bronze en salt de longitud 2015 i un Mundial de pista coberta 2006, amb un or en triple…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE, el GAME i el Groupe Pyreneiste de Haute Montagne Al final dels anys seixanta inicià la seva activitat amb nombroses escalades i obertura de vies, algunes primeres estatals Vinculat als anomenats Barrufets, obrí i repetí vies a Montserrat, Montsec, Oliana, Picos de Europa, Pirineus, Alps i Dolomites El 1986, amb l’ascensió a les Grans Jorasses, completà les anomenades sis parets nord dels Alps Participà en expedicions a l’Annapurna 1974, el Noshaq Hindu Kush, 1975, el Lhotse 1980, l’Everest 1982 i 1985, el Thalay Sagar 1987 i el K2…

Es proclamà campió d’Espanya en més de trenta ocasions en diferents disciplines i categories Assolí el títol estatal absolut en figures, eslàlom i salts 1984 Participà en set Campionats del Món i en més de quinze Campionats d’Europa La millor classificació mundial fou el cinquè lloc 1979 En l’àmbit continental, conquerí cinc medalles de bronze dues en figures 1975, 1976, dues en combinada 1975, 1976 i una en salts 1976 L’any 1980 fundà l’escola d’esquí nàutic Estadi Màgic a Sant Pere Pescador Durant més d’una dècada ha estat el responsable tècnic de la federació espanyola Membre de l’equip…

Davanter que s’inicià al Club Esportiu Noia i les dues darreres temporades com a júnior milità en el Club Patí Vilafranca, amb el qual debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 1996-97 La campanya següent tornà al Noia, amb el qual jugà quatre temporades més i guanyà una Copa del Rei i una Copa de la CERS, ambdues l’any 1998 La temporada 2001-02 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual conquerí dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006, un Mundial de clubs 2008, una Lliga europea 2009, una Copa Intercontinental 2010, una Copa Continental 2010 i…