Resultats de la cerca

Fou magistrat a Espira Humanista i purista de l’idioma, s’adherí al calvinisme Escriví una adaptació del Gargantua , de Rabelais Affentheuerlich Geschichtsklitterung , 1575 i un poema heroicocòmic Das glückhafft Schiff von Zürich , ‘La venturosa nau de Zuric’, 1576 Es destacà com a autor satíric, amb Flöhhaz ‘La caça de les puces’, 1573 i Jesuiterhütlein ‘El barretet dels jesuïtes’, 1580 Féu una recopilació, en vers, de les aventures de Till Eulenspiegel

Exclaustrat del convent franciscà de Szászvár, d’on havia estat superior, viatjà per Europa amb el comte Potocki A París tractà Priestley i Condorcet, i s’adherí a les idees democràtiques de Rousseau Membre de la lògia dels illuminats, publicà pamflets revolucionaris i, fent-li costat el govern jacobí francès, organitzà una conjuració per enderrocar l’absolutisme a Hongria Detingut a Viena 1794, fou decapitat amb sis companys més

Estudià a Jena, on conegué el pietisme , al qual s’adherí 1730 després de visitar els “germans” de Herrnhut germà bohemi Passà dues temporades als EUA 1733-39 i 1744-62, la darrera com a bisbe de la comunitat moraviana Biògraf de Nikolaus Ludwig Zinzendorf 1775 i historiador dels germans — A Concise Historical Account of the Unitas Fratrum 1775—, en féu l’exposició doctrinal a Idea fidei Fratrum 1789

Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905

Predicador a la catedral de Basilea 1515, s’adherí a les proclames luteranes el 1520, però, abandonà Luter i entrà en un monestir, del qual sortí el 1522 i tornà de nou amb els reformadors Afermà la Reforma a Basilea i a Berna A Marburg 1529 defensà la doctrina eucarística de Zwingli Líder, més que no pas teòleg, desaprovà els anabaptistes, que pretenien d’ésser seguidors de les seves idees

Escriptor romàntic d’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro Com a periodista collaborà a El Liceo Valenciano , El Fénix  i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer

General dels caputxins 1538-41 i gran predicador, s’adherí al protestantisme 1541 Citat a Roma, es refugià a Ginebra, prop de Calví 1542, i es casà Cridat per Cranmer a Anglaterra 1548, a l’adveniment de Maria Tudor 1553 fugí a Zuric, i posteriorment, perseguit pels mateixos protestants, a Polònia i a Moràvia Esperit intensament religiós, adoptà les posicions més radicals És autor de Prediche nove 1539 i 1541 i Dialoghi XXX 1563

Residí al Principat des de l’edat de cinc anys A Barcelona participà en la Revolució del 1868 Sota la Restauració s’adherí al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla, i fou el principal organitzador a Catalunya de la conspiració frustrada de 1884-86 A partir del 1904 s’uní a Lerroux, fou regidor i tingué una destacada activitat organitzativa fundà i presidí la Fraternidad Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del sisè

Teixidor de seda, s’adherí en 1870-71 a l’Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València Participà en la conferència del setembre del 1871 de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d’aquesta Figurà en juliol-agost del 1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià Pogué fugir i anà a Algèria

L’alçament tingué lloc malgrat l’opinió contrària de Cànovas del Castillo, que confiava en una restauració mitjançant eleccions Els batallons pronunciats es dirigiren a Massamagrell, on el capità general de València, Ignacio Mdel Castillo, s’hi adherí Alhora s’alçà, a Nules, el general Jovellar des d’aleshores es propagà la revolta per tot l’Estat espanyol i el 31 de desembre es formà a Madrid el primer govern de la Restauració