Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
Ramon Bonet i Vallverdú
Música
Organista i compositor.
Fou organista des del 1860 a la catedral de Tarragona Afavorí el moviment wagnerià i el conreu de la cançó tradicional catalana Compongué un bon nombre d’obres de música d’església, la sarsuela Moisés y Aarón i altres obres Escriví diversos mètodes de solfeig, piano i música vocal
Tuġluq Fīrūz Shāh III de Delhi
Història
Soldà de Delhi (1351-88).
Militar incompetent, destacà per la liberalització del seu govern extensió dels conreus, millores en el sistema de regs, considerable reducció dels imposts i per la seva ortodòxia afavorí les conversions i perseguí xiïtes i hindús Fundà les ciutats de Fīrūzābād i Jaunpur i féu construir nombroses mesquites i escoles
Zòsim
Cristianisme
Papa (417-418).
Successor d’Innocenci I, afavorí de primer les posicions de Pelagi i de Celestí, malgrat l’oposició dels bisbes africans, bé que després condemnà la doctrina pelagiana Amic de Pàtrocle d’Arle, no fou benvist per altres bisbes de la Gàllia La seva festa se celebra el 26 de desembre
Walter von Reichenau
Història
Militar
Militar alemany.
Capità de cavalleria durant la Primera Guerra Mundial, afavorí, dins la Reichswehr, l’ascensió de Hitler i se significà, durant la Segona Guerra Mundial, en les campanyes de Polònia i França Ascendit a mariscal 1940, substituí Von Rundstedt en el comandament de l’exèrcit del sud del front de l’Est
Frederic III de Saxònia
Història
Elector i duc de Saxònia (1486-1525).
Fill de l’elector Ernest I Elegit vicari imperial a la mort de l’emperador Maximilià I, refusà 1519 la seva candidatura, la qual cosa afavorí l’elecció de Carles V Protegí Luter, professor de la universitat que ell havia fundat 1502 a Wittenberg, i li donà refugi a Wartburg
Enric de Portugal
Història
Infant de Portugal, primer duc de Viseu (1415).
Fill de Joan I i de Felipa de Lancaster, fundà a Sagres una escola nàutica i afavorí diverses expedicions marítimes a les costes d’Àfrica Madeira 1418, Açores 1432-57, cap Bojador 1434, Río de Oro 1436, Senegal 1445 Els descobriments, paralitzats un quant temps en morir ell, prosseguiren més tard
les Ferreries

Vista general del poble de les Ferreries o de Palafolls (Maresme)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (16 m alt.) i cap del municipi de Palafolls
, a la dreta de la Tordera, al nord-est de Sant Genís de Palafolls, antic cap del municipi.
En aquest indret hi havia hagut la farga i altres oficines de govern del castell de Palafolls la seva situació a la plana afavorí el seu desenvolupament, i al començament al s XX hi fou creada la parròquia de Santa Maria de Palafolls, inicialment com a sufragània de la de Sant Genís
Oleg
Història
Príncep de Kíev.
Cap vareg, succeí el seu pare, Rurik , en el principat de Novgorod ~879 Hàbil polític i guerrer, hi incorporà Smolensk i conquerí Kíev ~882, de la qual fou el primer príncep Al capdavant d’una coalició de tribus eslaves atacà Bizanci 907 i obtingué un tractat comercial que afavorí el desenvolupament de Kíev
Domènec de Solà
Cristianisme
Bisbe d’Osca.
El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de la família lingüística eslava, parlada a la regió de Macedònia, amb parlants a l’estat (on és llengua oficial) i a la regió grega homònims, i a Bulgària.
Té tres dialectes septentrional, central i meridional Fins al s XIX, fou inclosa dins l’àrea lingüística búlgara, però a partir del 1878 la divisió política de Macedònia n'afavorí la diferenciació i la consolidació com a llengua literària després de la Segona Guerra Mundial Des del 1991 és llengua oficial de l’estat de Macedònia