Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
vall d’Anglos
Vall d’origen glacial situada al SE del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés, dins el municipi de Montanui (Ribagorça).
Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de Salenques per la dreta Els estanys d’Anglos ocupen la part més ampla de la vall l’inferior, que és el més gran, es troba a 2 222 m d’altitud A la capçalera de la vall, sota el pic d’Anglos 2 815 m alt, es troben els estanyets de cap d’Anglos
vall de Juclà
Vall
Capçalera nord-oriental de la vall d'Incles (Andorra), a la parròquia de Canillo.
S'origina als estanys de Juclà , d’origen glacial, com la vall antic circ, a més de 2 300 m alt La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals la cresta de Juclà al NW i al N, i la de Sisqueró a l’E i al SE, separades pel port de Juclà , que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall
vall de Gistau
Vall del Pirineu central aragonès, a Sobrarb, entre la vall de Bielsa i la de Benasc, a la Ribagorça, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, closa al N pel massís del mont Perdut, a l’E pel de Posets i a l’W pel de Salueza aigua avall del pantà del Cinqueta.
Al SW la gorja de La Inclusa separa la vall de Gistau estricta de la de Saravillo, on aflueix la vall de la Comuna per la dreta Comprèn els municipis de Sant Joan de Plan, Plan amb Serveto i Saravillo, Gistaín i l’antic de Sin La capital és la vila de Plan Té recursos hidroelèctrics i miners galena i cobalt Formà part del bisbat de Roda 1080 - 1149, de Lleida 1149 - 1571 i fins al 1305 del Principat de Catalunya
Arnera
Veïnat
Veïnat del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), situat entre la Muga i el riu d’Arnera.
Hi havia hagut una església prop de la masia de can Lluís d’Arnera, vora el riu La majoria de les masies d’aquest veïnat han estat negades per les aigües del pantà de Boadella El riu d’Arnera neix a la font de l’Arç, sobre el puig Moixer, dins el terme de Maçanet de Cabrenys Després de rebre, per l’esquerra, la riera d’Ardenya i el Rinadal, aflueix, per l’esquerra, a la Muga, a l’indret anomenat la Muga Torta
l’Arija
Riu
Riu dels Prepirineus, al límit del Ripollès i el Berguedà.
Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, segueix la direcció NE-SW fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet i és termenal entre els municipis de Castellar de N'Hug i la Pobla de Lillet Berguedà i el de Gombrèn Ripollès Segueix després la direcció SE-NW, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija , prop del coll de Merolla
Santa Llúcia de Puigmal
Antic poble
Antic poble i parròquia del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses
Gard
© B. Llebaria
Riu
Riu del Llenguadoc, Occitània, al departament francès del mateix nom.
Neix a la serralada de les Cevenes i aflueix per la dreta al Roine 71 km Es caracteritza per violentes crescudes Al curs alt rep sovint el nom de Gardon El pont del Gard , aqüeducte romà al riu Gard, prop de Neumausus Nimes, fou construït segurament per Agripa s I aC Té 275 m de llargària i una alçada màxima de 50 m Consta de tres ordres d’arcs semicirculars els inferiors són més grossos, i el primer pis suporta una via l’últim pis, d’arcs molt més petits, serveix de canal a l’aqüeducte
Escart
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Situat a l’esquerra del riu d’Escart , que neix als contraforts orientals del pic de Mainera 2 906 m alt i aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló la seva vall, d’origen glacial, és encaixada i suspesa Dominava el poble la roca o castell d’Escart , esmentat ja al s XI Depengué del monestir de Gerri L’església parroquial és dedicada a sant Martí A l’est del poble hi ha el santuari de la Roca d’Escart, on és venerada la Mare de Déu de la Roca Formava part de l’antic terme d’Escaló
Pavies
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, accidentat per la serra d’Espina (973 m alt. al terme), a la divisòria de les conques del Millars i del Palància.
El barranc d’El Salto, al centre de la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres Els boscs de pins 428 ha i la muntanya improductiva ocupen gran part del terme, que reguen nombroses fonts Al secà hom conrea 280 ha de cereals, llegums, patates i olivera, i el regadiu es limita a 12 ha La propietat és molt fragmentada mitjana de 0,43 ha en règim d’explotació directa L’emigració ha reduït la població a una cinquena part des del començament del s XX El poble 62 h 2006 738 m alt, que aglutina tota la població del municipi, es troba en una foia voltada de muntanyes Els carrers…
coma dels Cortals
Coma
Vall de la parròquia d’Encamp (Andorra), a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que davalla de l’alt del Griu (2 850 m), de la cresta de Pessons (pics d’Ensagents i de Covil) i dels tossals de la Llosada i de l’Ovella.
El coll dels Cortals 2 441 m alt o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l’alta vall de la Valira A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals , que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d’Ensagents i dels Agols És un centre de pasturatges important a 1 850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels cortals d’Encamp , prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagents, s’alça 1 804 m alt l’antiga església preromànica de Sant Jaume dels Cortals Una carretera de muntanya l’uneix a…