Resultats de la cerca
Es mostren 2080 resultats
assemblar
Electrònica i informàtica
Establir interconnexions entre segments de programa, creant els enllaços pertinents, i assignar memòria allà on cal.
Aquestes operacions solen ésser precedides de la traducció del programa al llenguatge de màquina
tedesca
Música
Terme genèric per a anomenar una dansa de caràcter o a l’estil germànic (alla tedesca).
Aplicat des de la darreria del segle XV a les danses, al final del XVI s’emprava a Itàlia per a designar també peces vocals properes al madrigal que imitaven l’accent germànic en els seus textos En les suites del segle XVII i començament del XVIII, l' allemande fou de vegades denominada Teutscher Tanz o tedesca Els darrers anys del segle XVIII i els primers del XIX, el terme s’aplicà a les danses ràpides en compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya, les principals de les quals eren la deutscher Tanz , el ländler i el vals En aquesta època, el terme fou…
acompanyar
Ajuntar-se (a algú) per fer el que ell fa, principalment per anar allà on ell va.
Gianna Pederzini
Música
Mezzosoprano italiana.
Estudià al Conservatori de Nàpols, ciutat on debutà el 1923 amb el paper de La Cieca La Gioconda Un any més tard fou Preziosilla La forza del destino El 1928 es traslladà a Roma, on cantà Zanetto , de P Mascagni, i dos anys més tard fou contractada al Teatro alla Scala de Milà, on romangué fins el 1943 Parallelament, actuà al Covent Garden de Londres 1931 i a l’Òpera de París 1935 El seu repertori inclogué títols de G Verdi, P Mascagni, A Ponchielli, WA Mozart, E Humperdinck, R Strauss, E Bloch, G Rossini, J Massenet i V Bellini, entre d’altres Intervingué en diverses produccions…
a collibè
Seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d’un altre o sobre els lloms.
D’Arbó

Sebastià-Daniel Arbonès i Subirats
© S.D. Arbonès
Cinematografia
Esoterisme
Nom amb què és conegut Sebastià-Daniel Arbonès i Subirats, parapsicòleg i director de cinema.
Ha difós la parapsicologia, els fenòmens paranormals i l’ocultisme en general en publicacions Los enigmas del hipnotismo , 1976 Posesiones y exorcismos , 1981 Gran Enciclopedia de la Parapsicología y las Ciencias Ocultas , 1994, programes radiofònics La otra dimensión , 1974, premi Ondas 1975 Gran Sábat , 1989-90 Catalunya Màgica , 1995-2002 Misteris, amb Sebastià D’Arbó , des del 2004 i televisius Catalunya Misteriosa , 1989-90 Pirineus Màgics , 2001 TeleMagik , 2002-03, la premsa fou un dels creadors i director de la revista Karma 7 i el cinema Viaje al más allá , 1981 El…
Lluís Graner
Música
Productor, empresari català i pintor.
Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905…
anyol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides i umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat de la mida d’una avellana, comestible.
Comú als prats i boscs de les contrades humides silícies, principalment allà on la influència atlàntica és intensa
Germán Bleiberg
Literatura
Poeta castellà.
Amb Sonetos amorosos 1936 contribuí a la formació del moviment poètic garcilasista /> Cal destacar-ne, també, Más allá de las ruinas 1947
Leo Nucci
Música
Baríton italià.
Estudià cant amb G Marchesi del 1959 al 1968, i el 1967 guanyà el Concurs A Belli del Teatre Líric de Spoleto, on debutà amb El barber de Sevilla en el paper de Fígaro Ingressà al cor del Teatro alla Scala de Milà i el 1975 debutà a Pàdua amb la mateixa òpera de G Rossini El 1977 tornà a ser Fígaro, aquesta vegada al Teatro alla Scala de Milà, i l’èxit de la seva actuació li valgué un contracte amb la companyia del teatre El 1978 cantà Luisa Miller al Covent Garden substituint el principal baríton, que estava malalt A partir d’aleshores…