Resultats de la cerca

Competí pel Futbol Club Barcelona i el Grup Esportiu Seat Es proclamà dues vegades campió 1977, 1978 i subcampió 1982, 1983 de Catalunya

Membre del Club Atlètic Granollers, fou campió 1942 i subcampió 1943 de Catalunya i medalla de bronze en el Campionat d’Espanya 1943

Guanyà cinc Campionats de Catalunya entre els anys 1987 i 1992, i fou una vegada subcampió d’Espanya en pista coberta Es retirà l’any 1995 Posteriorment, treballà sis anys a la Federació Andorrana d’Atletisme

S’inicià al Club Atletisme Cambrils 1980-88 i posteriorment competí pel FC Barcelona i el CN Reus Ploms El 1982 fou tercera en el Campionat de Catalunya absolut El 1990 es proclamà campiona de Catalunya i subcampiona d’Espanya i aconseguí la seva millor marca personal En pista coberta fou campiona catalana el 1985

També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la notació original…

S’especialitzà en salt d’alçada, tot i que també destacà en les tanques i en les proves combinades S’inicià en l’atletisme al Club Atlètic Granollers Posteriorment competí amb diversos clubs de Barcelona el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Futbol Club Barcelona i el Club Natació Barcelona A la capital catalana es preparà a les ordres de Miguel Ángel Torralba i Miguel Vélez Fou set vegades campiona de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure 1976, 1980, 1982, 1984-87, i en pista coberta assolí un títol de 50 m tanques 1977 i dos de salt d’alçada 1978,…

Competí a les files del Club Gimnàstic de Tarragona Fou dues vegades campió d’Espanya de salt d’alçada 1927, 1929 i, en l’àmbit català, cinc vegades campió de salt d’alçada 1925, 1926, 1927, 1930, 1931 i tres vegades campió de triple salt 1925, 1926, 1927 Dugué el rècord català d’alçada d’1,70 m 1924 a 1,76 m 1927 i el de triple salt, de 12,80 m a 13,15 m ambdós el 1925 Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola