Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
anell
Anatomia animal
Òrgan, àrea o matèria de forma anular, com les obertures que presenten certs músculs o aponeurosis per a donar pas a vasos, nervis, etc.
En l’home hom distingueix, principalment l' anell crural , a l’obertura abdominal del conducte femoral l' anell inguinal profund , l’obertura de la fàscia transversa per a donar pas al cordó espermàtic i al lligament rodó, i l' anell inguinal superficial o subcutani , a l’obertura de l’aponeurosi del múscul oblic extern per a aquests mateixos òrgans l' anell tranqueal , que és qualsevol dels cartílags traqueals l' anell umbilical en l’obertura de la paret abdominal per a donar pas al cordó umbilical i l' anell de Waldeyer , constituït per les amígdales linguals, palatines i faríngies
Malaltia de Wilson
Patologia humana
Definició La malaltia de Wilson és un trastorn metabòlic poc freqüent provocat per una alteració genètica que es transmet en forma hereditària i que es caracteritza per una acumulació progressiva del coure contingut als aliments en alguns teixits orgànics, sobretot al fetge i en diversos sectors del sistema nerviós central Aquesta acumulació anormal de coure sol ésser asimptomàtica durant els primers anys de vida Tanmateix, però, més endavant, en general a partir de sis anys d’edat, és habitual que es manifesti amb diverses lesions i símptomes hepàtics i neuropsiquiàtrics com ara cirrosi,…
vesícula de Polli
Anatomia animal
Cadascuna de les petites dilatacions que, en nombre de quatre, sorgeixen del canal anular de l’aparell ambulacral de tots els equinoderms, llevat dels crinoïdeus.
fusell
Diversos tipus de fusell (de dalt a baix): d’agulla, de metrallador i d’assalt
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió, en què el…
antiombra
Regió cònica de l’espai, oposada pel vèrtex al con d’ombra projectat per la Lluna, des de la qual un eclipsi de Sol es veu com a anular.
L’antiombra també es pot produir en eclipsis entre altres cossos celestes que no siguin el Sol, la Lluna i la Terra
aurèola accidental
Física
Fenomen òptic en forma de contorn anular, de lluminositat i de coloració difuses, que apareix a vegades envoltant els objectes que hom observa a través d’un sistema òptic.
cop d’arc
Música
En els instruments d’arc, cadascuna de les diverses maneres o tècniques de passar l’arc que produeixen -sempre en funció d’una intenció musical precisa- un tipus d’atac, d’articulació o de sonoritat pròpies.
Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment…
conducte radial
Anatomia animal
Cadascun dels conductes que en els equinoderms surten del canal anular i s’estenen pels braços o regions del cos de l’animal i dels quals surten els peus ambulacrals.
vel
Anatomia animal
Replec contràctil anular que tanca parcialment la cavitat subombrel·lar de les meduses dels hidrozous o hidromeduses, la qual, en estat de contracció, només deixa un orifici per a la sortida del manubri.
És constituït de mesoglea, ectoderma i endoderma, i conté abundants fibres musculars Té com a missió, en contreure's i descontreure's, fer entrar aigua a la cavitat subombrellar i fer-la'n sortir com a mètode de desplaçament de l’animal
anell de deshiscència
Anatomia vegetal
En els esporangis de motes falgueres, rengle anular de cèl·lules de membranes radials i internes gruixudes que, un cop seques, es contreuen, trenquen la coberta de l’esporangi, i alliberen les espores.